Imma Pulido

Us desitjo unes fantàstiques festes

2011-12-24T11:17:00.000+01:00

Els millors desitjos per tal que passeu unes fantàstiques festes i que l'any 2012 arribi ple d'esperances, d'il·lusions i de projectes que es puguin realitzar.

Bon Nadal

Tastar sense por al ridícul II

2011-12-22T12:11:00.001+01:00

Fa unes setmanes vaig publicar un article a la revista Perspectiva de l'Adeg que ha tingut un gran ressò i repercussió amb esments a diversos blocs i mitjans de comunicació. Us ho agraeixo molt.

Avui, i tal com vaig prometre, us presento la segona part, publicada també al número 109 de la mateixa revista.

Comprar una ampolla de vi, obrir-la i servir-la a taula és, mecànicament parlant, una seqüència d’una simplicitat extrema. És a dir que no cal ser Einstein per encadenar accions i moviments que ens conduiran a degustar un vi dins una copa.

Però, ai las! Com dirien les àvies. L’assumpte té gat amagat perquè si realment fos tan fàcil no veuríem sovint els compradors amb cara d’espant mirant i remirant els lineals de vi de les grans superfícies o les prestatgeries de les botigues especialitzades. A mi també m’agrada aturar-me davant d’aquestes correlacions de vins i observar què fan la resta de compradors, especialment aquells que no tenen un opció de vi predeterminada.

Primer, un cop d’ull general; després, s’acosten a l’ampolla; l’agafen; la sospesen i la giren per llegir la contra etiqueta. Jo també ho he fet moltes vegades de forma inconscient però no serveix de gran cosa. Primer perquè és molt difícil que les etiquetes ens aportin massa informació més enllà de les varietats, l’anyada i la zona d’origen. Segon perquè sospesant-la poc podrem saber del vi, i més quan alguns cellers que han detectat aquesta inèrcia han fet ampolles més gruixudes perquè pesin més i donin sensació d’un vi de més qualitat a l’agafar-les. I tercer, perquè per molta estona que la mirem, continuarem sense saber si aquell és el vi que ens anirà bé o ens agradarà.

I és que, enllaçant amb l’article que publicava en aquesta mateixa secció de la revista del passat mes de novembre, el consum de vi és un fet cultural que va més enllà del simple gest de comprar una ampolla i posar-la a taula.

Cal que abans d’escollir tinguem clar què ens agrada i què pot agradar als nostres comensals, en cas que haguem de servir el vi en un àpat amb convidats.

Està molt bé i està molt de moda pensar en maridatges però per molt que a un plat li vagi bé un vi negre amb molt de cos, si a nosaltres ens agraden els vins més aviat afruitats i joves, posem-li aquests darrers sense dubtar-ho, perquè seran els que realment gaudirem.

És cert que hi ha un seguit de pautes que ens poden ajudar, tot que la gastronomia, l’enologia i les recomanacions de molts bons sumillers ens descobreixen cada dia noves possibilitats.

Per tenir una guia bàsica cal tenir presents les següents claus i combinacions:

• Els maridatges funcionen per contrast o per afinitat i per gust o color. Davant d’això les possibilitats són infinites perquè podem maridar per contrast de colors, per contrast de gustos, per afinitat de colors o per afinitat de gustos. O per tots plegats.

• Els que solen funcionar millor són els maridatges per contrast de gust. És a dir que si tenim una carn forta greixosa estarà bé que li posem un vi amb cos i amb un taní força marcat (és a dir d’aquells vins que s’enganxen al paladar) perquè això ens eixugarà la sensació de greix. Més enllà de l’exemple clàssic de la carn i el vi negre, podem aventurar-nos també amb un cava de criança ja que el carbònic de les seves bombolles ens ajudarà a netejar aquesta sensació de greix. O fins i tot amb algun tipus de vi blanc de llarga criança, tot i que en aquest cas caldria estudiar bé les característiques del vi per encertar-la realment.

• Per les pastes i els arrossos solen recomanar els vins blancs o rosats però els aconsello que algun dia facin també la prova amb un negre jove, d’aquells que semblen fruita madura, perquè el resultat pot ser espectacular.

• I si parlem de peix el clàssic és el vi blanc, però quin vi blanc? Aquí “tants caps tants barrets”. És a dir que el ventall és tan ampli que es fa difícil fer alguna recomanació. De tota manera cal tenir en compte que si el plat és un suquet de peix d’aquells contundents ens caldrà un blanc amb cos que pugui aguantar-li l’estructura ja que, al contrari, ens podria semblar que bevem un vi aigualit.

• La guia ràpida la podem acabar amb les postres on les possibilitats són infinites tenint en compte l’ampli ventall de vins dolços, misteles, rancis, etc. que tenim al mercat. L’única recomanació que em permeto fer-los és la del cava. Si us plau, abandonin la idea de treure l’ampolla de cava brut nature per prendre les postres. Molt poques vegades funciona i l’únic que podem provocar és la destrossa del plat de postres i del cava perquè el contrast entre la dolçor del menjar i la sensació seca del vi solen fer-se mal. El cava millor a l’aperitiu o durant tot l’àpat.

Sobre maridatges i sobre consells per l’elecció d’un vi se’n pot fer un llibre. De fet, si us agrada el tema trobareu una gran quantitat de bibliografia al mercat.

Si no voleu o no teniu temps de posar-vos-hi us recomano que consulteu els professionals de les botigues especialitzades o dels restaurants perquè ens poden ajudar a escollir. De tota manera tinguem sempre en compte que cal ser valents per expressar els nostres gustos o preferències, siguin quines siguin; cal ser aventurats a tastar coses noves i deixar-nos guiar i sobretot, cal tenir en compte que el millor vi serà sempre aquell que més ens agrada a nosaltres i no pas el que ens marca el preu de l’ampolla.

Aquest any, molt millor

2011-11-28T23:15:00.005+01:00

Tastar sense por al ridícul

2011-11-17T18:21:00.001+01:00

Cada vegada són més les persones que em pregunten quins vins els recomano i que em confessen la seva por a tastar vins o a parlar-ne per por a fer el ridícul. En aquest sentit us proposo la lectura de l'article que vaig escriure per la revista Perspectiva núm 108, de l'Adeg, que ha sortit fa uns dies al carrer.

El vi és cultura, és tradició i és economia. Però el vi s’ha convertit també en una moda i el fet d’”entendre” de vins ens aporta una certa pàtina d’autoritat en una trobada o reunió ja sigui al voltant d’una taula o en un encontre informal per prendre una copa.

És per això que cada vegada són més els espais on s’ofereixen cursos de tast de vins i els mitjans de comunicació que anuncien programes i reportatges relacionats amb el món del vi. Fantàstic.

Però la majoria de vegades, per molt que mirem els programes, llegim els reportatges o anem a algun tast, continuem sentint aquella horrorosa por a fer el ridícul. Quantes vegades se’ns ha fet un nus a la gola quan hem hagut de triar el vi en una carta? Quantes vegades hem olorat una copa mirant de buscar aromes a fruites del bosc que no sabem ni quines són? I si a sobre mirem de practicar l’esport de risc que en aquest món del vi és el de llegir les contraetiquetes de les ampolles per que ens guiïn en el tast, hem begut oli.

Aprendre a tastar no és difícil. Tan sols requereix pràctica i unes quantes pautes que es van adquirint amb el temps i l’experiència. Ah! I per descomptat cal tenir en compte que els tastadors no són Déus ni tenen la vareta màgica del coneixement de totes les aromes. Existeixen uns patrons que indiquen que unes certes varietats donaran aromes a uns elements concrets, mentre que altres, conreades en un cert clima o vinificades d’una manera o una altra, en donaran d’altres.

Però de moment no correm tant. Per començar a tastar us recomano que cada vegada que tingueu l’ocasió d’assaborir un vi, ja sigui a casa o al restaurant, aprofiteu els primers glops sense menjar per estudiar-lo mentalment, seguint aquests consells:

Oblidem-nos de buscar aromes que ens recordin a alguna cosa. Tastar és un joc, un “divertimento” i un plaer per als sentits. No ens podem permetre estar en tensió mirant d’olorar una herba o una fruita que ens diuen que està a les aromes i que nosaltres no trobem ni per casualitat. Quan més tranquils estiguem més gaudirem del plaer que provoca l’entrada del vi a la boca i els seus contrastos gustatius.

Relaxem-nos. Si ho aconseguim començarem a notar elements bàsics i gustos com el dolç o el salat, l’amargor, l’alcohol, l’astringència (quan el vi se’ns enganxa amb una sensació secant als costats del paladar), l’acidesa, etc. No cal anar més enllà.

Tasteu diversos vins provant d’identificar aquests gustos bàsics i composeu-vos el vostre tipus de vi ideal. Hi ha persones que prefereixen els afruitats o dolcencs, d’altres es decanten pels vins secs, més salats. A molts els encanten els vins astringents i d’altres els prefereixen frescos, amb acidesa.

Sigui quin sigui el vostre tipus de vi ideal mireu d’identificar-lo i aneu buscant aquells que més s’avenen amb els vostres gustos. És el que jo anomeno el grup Alfa. Per fer-ho podeu consultar els professionals de les botigues especialitzades on us poden ajudar molt en aquesta cerca. Però sobretot no us estanqueu en una sola marca de vi perquè no us ajudarà a comparar.

Quan el vostre paladar els tingui identificats i n’hagueu tastat uns quants, cadascú amb els seus matisos dins la gamma que més us agradi, aventureu-vos a anar una mica més enllà. Podeu identificar si hi ha varietats de raïm que es repeteixen una i altra vegada en els vins que us han agradat, podeu buscar les aromes de fusta que dóna l’envelliment en bótes de roure o, en el cas, per exemple, dels blancs afruitats, podeu mirar de jugar a descobrir l’aroma d’alguna fruita amagada.

Tot això sense presses. És impossible fer-ho tot en un dia. Ni en dos, ni en deu.

Quan ja tingueu el vostre grup de vins Alfa identificat i el conegueu mireu de buscar tres o quatre adjectius que els defineixin (dolç, salat, àcid, etc.) i retingueu-los a la memòria.

A partir d’aquí enceteu la descoberta d’un nou grup i repetiu tot el procés. Si per exemple heu començat amb els blancs afruitats, perquè no fer una incursió al món dels rosats?

Quan hagueu seguit aquest ritual amb dos o tres grups diferents comprovareu com, sense adonar-vos, la vostra ment s’ha anat omplint de conceptes que pot identificar ràpidament perquè té l’experiència del tast conscient que heu estat fent al llarg del procés. Serà aleshores quan la vostra curiositat us demanà més i ja no n’hi haurà prou amb identificar grups.

És aleshores quan val la pena assistir a un curs de tast i quan cal que comencem a escoltar les paraules d’aquells professionals que ens poden guiar en el reconeixement de les aromes i en la descoberta de les particularitats de cada varietat, de cada zona o de cada tipus d’elaboració.

Trobareu una àmplia oferta de cursos de tast per a diferents gustos i nivells a vinoteques, entitats o als programes d’activitats paral•leles a la majoria de les fires del vi que es fan a Catalunya. Aprofiteu-los i aprofiteu també aquests certàmens per tastar petites quantitats d’una gran diversitat de vins a preus raonables i sense haver de comprar ampolles senceres. I si ho podeu fer en companyia i intercanviant sensacions i impressions sobre el vi, molt millor.

Apa que no hem canviat en 50 anys

2011-11-14T23:49:00.003+01:00

Cinquanta anys poden ser un llarg període de temps o un simple aclucar d’ulls en la història d’una civilització. Tot és relatiu. Però més enllà de posar-nos filosòfics, el pas de cinquanta anys em va permetre comprovar ahir diumenge com ha anat canviant la història de la viticultura en aquest racó de terra penedesenc.

Parlo de la pel•lícula 'Com s’organitza un servei antimíldiu', rodada el 1961 a partir de la bona voluntat i perícia de Lluís Muntan, el director i Jordi Ticó, la persona que ara fa cinc dècades va crear la xarxa d’avisos antimíldiu al Penedès inspirant-se en algunes experiències franceses.

La pel•lícula va servir aleshores per convèncer els viticultors de la necessitat de lluitar contra el míldiu. Ara, 50 anys després, el document ens mostra un Penedès gairebé desconegut, amb àmplies planes de vinyes sense la petjada de la urbanització i amb una població eminentment rural.

No falten les anècdotes o aquelles qüestions que més comentaris aixequen en veure la pel•lícula, com ara el fet que el raïm s’aixafava dins la portadora per fer-ne cabre més quantitat o el sistema que tenien per tal que les mesures diàries a les estacions de control del míldiu arribessin a Vilafranca. A la narració del documental s’estableix que el trasllat d’aquesta informació es feia pel mitjà més ràpid possible, és a dir per telèfon o amb el cotxe de línia.

Sens dubte és un interessant document per comprovar com ha canviat la vinya i com hem canviat tots plegats.

El documental està ara a la Filmoteca de Catalunya i es va poder veure fa dos anys en un primer mini festival preludi del Most. Ara, amb motiu del 50è aniversari la pel•lícula s’ha tornat a projectar aquest passat cap de setmana al Vinseum. Tot i que desconec si hi haurà una tercera oportunitat, recomano que si es torna a projectar en alguna ocasió, tots aquells que puguin guardin un forat a les seves agendes per veure el documental.

Per a què serveix debatre sobre la verema? (2011)

2011-11-04T08:26:00.001+01:00

Sempre he pensat que si les coses es continuen fent deu ser que agraden, que tenen èxit o que són útils.. però ja em perdonaran perquè jo continuo sense trobar la clau dels Debats de la Verema que organitza l’Acadèmia Tastavins i que s’ha tornat a celebrar aquesta nit de dijous a Vilafranca. Si més no en el seu format actual. (Per cert, l’any passat vaig titular igual el post de resum del Debat 2010 i encara no he trobat la resposta)

Em quedo amb el fet positiu que enguany hem vist cares noves i hem escoltat argumentacions a favor i en contra de l’aplicació de la targeta, la limitació dels rendiments, la necessitat d’augmentar el nombre de cellers i la de crear una subzona pel cava que el diferencií d’altres zones productores de l’estat espanyol. Però res que els seus protagonistes no hagin manifestat ja en diverses ocasions i fòrums.

He passat dues hores davant la pantalla de l’ordinador (seguint el debat per streaming) escoltant argumentacions interessants de pes però també algunes intervencions que m’han semblat que responien sobretot al fet d’haver de dir alguna cosa per justificar l’assistència.

Què tal si ens plantegéssim un debat centrat en el model de Penedès que es vol i dels pros i contres que això significa per a tots els sectors agraris i elaboradors amb totes les cartes sobre la taula? No seria millor discutir a quin indret es vol arribar i quines dificultats ens trobarem tots plegats a la carretera?

I sobretot, no seria convenient diferenciar clarament un debat d’objectius per cava i un altre per vi de Do Penedès? Ja comença a ser hora que no parlem de verema al Penedès en global sinó que centrem l’objectiu de la càmera. Potser així podrem començar a conscienciar el consumidor que no tot el raïm que entra a la tolva té el mateix destí.

Cava dolç amb panellets

2011-10-31T12:25:00.002+01:00

Quan jo era petita a casa es bevia semisec. De fet no hi havia cap altre tipus de cava, entre altres coses perquè la tecnologia del control d’elaboració no permetia grans filigranes. Amb l’arribada de l’acer inoxidable, els controls de fermentació i amb la millora tecnològica dels cellers, els caves van canviar i vam descobrir els bruts i bruts nature.

I els semisecs van caure en l’oblit més absolut.

Molts cellers van deixar l’elaborar-los o simplement els feien com a productes residuals adreçats a algun mercat concret o per a consumidors nostàlgics i generalment d’edat avançada.

D’uns anys cap aquí, però, hem vist com els caves dolços i semisecs tornen a treure el nas i molts cellers han optat per crear un cava dolç dins el seu portafoli i prestigiar-lo com un producte de qualitat per consumir amb maridatges especials.

I quin maridatge millor que el de les castanyes i els panellets per aquesta nit? Que em perdonin des de l’Empordà, Tarragona, el Priorat, la Terra Alta.. i tants d’altres però a mi no m’agrada acompanyar els panellets amb els vins dolços i les misteles clàssiques. L’acumulació de dolçor se’m fa massa feixuga.

Per a aquells que us passi el mateix podeu optar per acompanyar els panellets amb caves dolços o semisecs. Una alternativa interessant i original que pot ajudar a generar comentaris a la taula i valoracions sobre la combinació. Jo hi aposto fermament perquè el carbònic refrescant del cava em permet eixugar del paladar la sensació enganxosa del greix i el sucre dels panellets però mantenint la sensació de dolçor en el maridatge.

Compte! No intenteu aquest mateix experiment amb un cava brut o Brut Nature ja que la manca de licor d’expedició o de sucre afegit al cava provocaria massa contrast al paladar i acabaria sent un fracàs, per molt bon cava que hi poseu.

Per trobar aquest tipus de caves cal anar a les botigues especialitzades on de ben segur us podran aconsellar però per si voleu algunes propostes us recomano el Gramona Gran Cuvée de Postres Dolç, el Juve y Camps Cinta Púrpura semi sec, el Llopart Nèctar Terrenal, l’Albet i Noya Dolç de Postres o el Freixenet Malvasia.

Tots ells són grans productes amb característiques diferenciades, com les varietats d’elaboració o el temps de criança, però us asseguro que no us deixaran indiferents. A més tots ballen dins la mateixa gamma de preus i els podeu trobar a 8 o 9 euros aproximadament.

Al jurat del Most Festival

2011-10-28T22:15:00.001+02:00

Vull aprofitar avui per donar les gràcies a l’equip del Vinesum i del Cine Club Vilafranca, organitzadors del MostFestival (Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava) per haver-me demanat de ser un dels membres del jurat de la secció Collita 2011.

Tinc pràcticament totes les produccions ja a sobre de la taula i m’esperen unes quantes hores de visionat que estic segura que seran captivadores.

Per raons òbvies no donaré detalls però espero poder valorar (sense donar cap tipus de pista) què m’han semblat en conjunt un cop m’hagi empassat les deu hores de DVD.

Per aquells que encara no sapigueu què fer el cap de setmana del 12 al 14 de novembre us suggereixo fer un tomb per Vilafranca del Penedès i per les projeccions del Most amb un ampli programa relacionades amb el vi i el cinema que han lligat amb el Dia Europeu de l’Enoturisme.

Aquesta és la primera edició del Festival, que ja va tenir un tast d’aperitiu va un parell d’anys si no em falla la memòria. Les projeccions es faran del 10 al 13 de novembre a diferents espais de Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats o Olèrdola i a cellers i caves de tota la comarca.

El Festival inclou dues seccions oficials: Collita 2011 i Gran Reserva, premis honorífics, una mostra de curtmetratges, sessions per a públic infantil, jornades professionals i un programa d’activitats paral•leles.

De moment i per anar fent boca us proposo fer un tast de festival amb el seu anunci oficial.

El consum de vi a Espanya és ridícul i la culpa la té en part la nostra generació

2011-10-27T10:06:00.000+02:00

Entrevista a Pere Bonet Ferrer, president de la Confraria del Cava de Sant Sadurní, realitzada el passat dia 19 d'octubre i publicada al Penedès Econòmic en l'edició d'avui...

Té la perspectiva privilegiada del sector del cava que li dóna el fet de ser director de comunicació de Freixenet i alhora presidir des de fa set anys la Confraria del Cava de Sant Sadurní. Anuncia que vol deixar aquest darrer càrrec per donar pas a noves persones al capdavant de l’entitat i per tant, aquest podria ser el seu darrer any de presidència. Acaba de tancar una exitosa Setmana del Cava que ha complert enguany la seva trentena edició i continua treballant per la promoció del cava amb la vista posada sobretot en la internacionalització i el suport a les empreses.

Com ha anat la Setmana del Cava?

Fantàsticament bé. Penso que la trentena edició ha estat excel•lent tot i l’actual conjuntura econòmica. Encara ens queda la cursa solidària del País del Cava en suport de la Marató de Tv3 i hem hagut de tancar les inscripcions per la quantitat de gent que teníem. I per la resta tots els actes han estat molt bé. Hem tingut la sort de comptar amb un gran confrare d’honor, el molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas i d’uns confrares de mèrit excel•lents. El congrés del cava ha tingut un altíssim nivell tècnic i la reina del cava i els pregoners ha estat fantàstics. A més la presentació que vam fer aquest any al Molino va ser molt desenfadada i va tenir un gran ressò, com tots els actes.

La crisi també afecta la Setmana del Cava?

L’afecta com a tot. El nostre principal patrocinador és el Consell Regulador del Cava, perquè de fet els actes de la setmana del cava ajuden a promoure aquest producte, però també hem de tenir present que l’organització d’aquets actes comporta moltes despeses i això ens obliga a buscar diverses fonts de finançament que ens han ajudat.

S’han de canviar coses?

Hi ha qui considera que la Setmana del Cava no s’hauria de centrar tant aquí, on el consum del cava ja està força estès, però els actes sempre s’han fet aquí i penso que és important mantenir-los. El que sí fa la confraria és donar a conèixer el cava a altres zones d’Espanya amb l’agermanament amb diferents Denominacions d’origen.

I la reina? En continuarà havent?

En alguna ocasió ens han pressionat força perquè algun any hi hagi un rei del cava i ens han acusat de classistes, però jo penso que les coses estan bé així i sóc partidari de deixar-les com estan. A més el conjunt actual permet oferir un espectacle festiu amb la coronació i els pregons de caire teatral.

L’any vinent acaba el seu segon mandat a la Confraria del Cava. Continuarà presidint-la?

Crec que amb vuit anys al capdavant de l’entitat hauré cobert una etapa. Faig la feina amb molta il•lusió i tots els membres de la junta dediquem moltes hores els dilluns als vespres i altres dies per preparar les activitats però crec en els relleus i penso que seria bo que una altra persona agafés el relleu de la confraria per emprendre nous projectes.

Ha aconseguit tot el que s’havia plantejat, en aquests anys?

Penso que hem tirat endavant tots aquells objectius que inicialment m’havia plantejat. En primer lloc volia normalitzar la imatge del cava, que venia del boicot, i en segon lloc volia internacionalitzar la confraria, cosa que hem aconseguit amb les tres investidures internacionals que hem fet. La primera als Estats Units, a Los Angeles, la segona al Japó i la darrera de nou a Nord-America, a Nova York, on vam situar el Cava al màxim nivell i va tenir un fort ressò, especialment al Japó, on la litúrgia de la confraria lliga molt amb el caràcter del país.

Jo anava a dir-li que veia aquesta litúrgia precisament obsoleta.

I potser molts de nosaltres també des de dins la hi veiem, però quan vas per aquests móns veus que el cerimonial dóna prestigi a l’acte i és molt ben valorat. A més són actes d’investidura que solen durar 45 o 50 minuts i que qui els veu per primera vegada es mostra interessat, és clar que si portes 30 anys veient-ho és més avorrit.

I la propera investidura internacional?

La farem l’any que ve al Brasil. Un país on malgrat que l’economia ara mateix ja no creix tan espectacularment està considerat un país emergent i que té un gran potencial pel cava on el consum del nostre producte creix cada any, S’ha d’aprofitar. L’exportació és la solució a la crisi.

Quan surten a l’estranger tenen quantificada econòmicament la repercussió d’aquestes accions mediàtiques i promocionals?

És molt difícil mesurar la causa-efecte però el que aconseguim és que es parli del cava. A més les estadístiques es poden llegir de moltes maneres però per exemple quan vam arribar al Japó el cava havia experimentat una lleugeríssima davallada de 300.000 ampolles i quan vam marxar, a l’any següent, vam augmentar a un milió. Ho va fer la Confraria? No. Segur que no. Però vam aconseguir que es parlés del cava a molt alt nivell, prestigiar el cava i sens dubte ajudar a les marques a que venguessin millor els seus caves. O sigui que una mica de mèrit si que podem tenir.

De quin tipus de cava estem parlant?

Quan la Confraria surt a l’estranger sempre fa promoció dels caves de gamma alta. És cert que el gran volum d’exportació el formen els caves de la gamma mitja però a banda de les investidures organitzem també actes especialitzats on donem a conèixer els millors caves entre el públic especialitzat, fem introduccions tècniques al cava, parlem i expliquem la nostra diferencia en relació a altres zones, els avantatges del nostre territori, la qualitat dels nostres enòlegs i finalment degustem grans caves amb harmonia amb la seva gastronomia. Són conferències i posades en escena molt qualificades.

I a l’estat espanyol?

Aquí la imatge del cava està molt estandarditzada tot i que cada vegada es valora més el producte de qualitat. Actualment cada celler té com a mínim un cava rosat de gamma alta i un gran reserva, o dos o tres. El cava és un vi molt especial que ha sabut declinar-se en una gamma que molt pocs vins tenen al món. Hem de saber posar-lo en valor.

Com veu la Jove Confraria del Cava?

Fan una feina excel•lent i a més molt difícil, ja que ells promouen el cava en un ambient, els dels joves, que no està acostumat a beure vi. La culpa la tenim nosaltres, els de la meva generació, que durant anys hem dit als nostres fills que vagin en compte amb el vi i quan s’han fet grans han acabat per beure altres coses abandonant la cultura del vi en favor d’altres cultures menys nostres i no tan saludables com el vi, que és part de la Dieta Mediterrània. Això està provocant que el consum de vi en aquest país sigui ridícul. Devem estar a hores d’ara en els dotze litres de vi per persona i any a Espanya, comptant els turistes, que també beuen. És ridícul si tenim en compte que som el país amb major superfície de vinya. I bona part de la culpa la tenim els de la nostra generació.

El futur del cava a curt termini és positiu?

La situació és delicada i ens estem ensortint amb uns esforços importantíssims. Possiblement aquest any el tancarem amb un lleuger augment en volum aconseguit amb molt de treball i esforç per part de tots els elements que conformen la cadena, des del pagès, que està cobrant preus baixos pel raïm, a l’elaborador. Però tots hem de fer aquest esforç per mantenir el lloc de treball de moltes famílies, el paisatge o l’entorn.

Un agricultor podria dir-li que cobra el mateix ara que quan les coses anaven econòmicament bé al sector.

Jo entenc a l’agricultor, però també entenc a l’elaborador, que ha de fer esforços importants per mantenir-se en l’actual situació, i a hores d’ara no es pot fer millor. No obstant, hem de pensar a mig termini i començar a rectificar per millorar el futur de tot el sector.

I de cara a la campanya de Nadal, l’acabarem bé?

Aquest 2011 està sent un any molt difícil i acabarà amb unes eleccions, cosa que no ajuda massa, però penso que podem acabar l’any de forma positiva treballant molt i sobretot gràcies a l’esforç d’exportació que estan fent les empreses del sector.

Un viticultor us convida a compartir els seus vins

2011-10-22T20:27:00.000+02:00

Us proposo avui la lectura de l'article que vaig escriure per la revista Perspectiva núm 107, de l'Adeg, que acaba de sortir al carrer.

Confesso, una vegada més, la meva admiració pel caràcter francès emprenedor, venedor i comerciant. Hi penso des d’un dels petits miradors situats a la carretera que mena de Banyuls a Catalunya mentre contemplo el paisatge de vinyes escarpades alineades en pendents vertiginosos a costat i costat de la carretera. M’hi he aturat per assaborir una alenada de mediterrània i fer un recés dels inacabables retombs de la ruta.

En sortir del cotxe escolto una veu cortida i ferma, però afable, que crida “un viticultor us convida a compartir els seus vins”. No es dirigeix directament a mi ni m’agafa de sorpresa, perquè porto estona veient com a cada petit mirador de carretera hi ha instal•lada una cabana de fusta d’estil casolà on es promou la venda i la degustació de vins.

M’aturo a observar-lo des d’una certa distància. La cantarella de la invitació es va repetint periòdicament mentre els turistes observen el paisatge. Un o dos s’hi aturen a fer conversa i un d’ells en surt amb un estoig de dues ampolles.

No sé quantes hores s’haurà de passar aquí el viticultor per treure’s un sou de la venda dels seus vins però el miro i no puc evitar de pensar en les desenes de pagesos i elaboradors catalans que conec que segurament ara estan a casa seva.

Sóc conscient que caure en les comparacions és un recurs fàcil i com diu la dita “odiós”, però entenc ara perquè a França un percentatge absolutament contundent de les vendes dels petits elaboradors es realitza en el propi celler o, en aquest cas, amb la venda directa.

Els avantatges són innegables. Aquest senyor que tinc al davant convidant a compartir els seus vins s’està estalviant els marges comercials i el poc interès que puguin mostrar possibles intermediaris vers el seu producte; està explicant ell directament els seus vins als clients i, sobretot, el que és més important, està rebent directament els comentaris i els suggeriments d’aquells que beuen els seus vins.

El pagès català, tret de comptades i honroses excepcions, és extremadament conservador. Segueix fidelment la dita “una collita al celler, una collita al camp i una collita al banc” i raríssimament hipoteca les seves terres per arriscar-se amb noves inversions o iniciatives, en part perquè si ho fa serà malvist per la resta de “companys” de professió que ràpidament s’afanyaran a sembrar la incertesa sobre la viabilitat econòmica de l’explotació. I ay! d’aquells que s’aventurin a fer-ho perquè a més de lluitar contracorrent en el seu entorn hauran de fer front a les seves pròpies famílies i a les reticències de pares o avis.

Malgrat tot, són moltes les explotacions que s’han modernitzat i molts els pagesos que comencen a canviar la seva mentalitat. En algunes zones, com la de la comarca del Priorat, el canvi els ha vingut donat per les circumstàncies externes d’uns quants il•luminats que van fer-los obrir els ulls de la qualitat dels seus productes. En altres, com l’Empordà, els canvis s’estan produint tot just ara que les noves generacions impulsen nous vins nascuts de petits cellers.

Al Penedès, en tant que gran gegant de la viticultura catalana, els canvis són lents i complicats tot i que cada vegada són més els joves viticultors que aposten per crear petits cellers amb productes de qualitat. Un dels cassos més emblemàtics sorgits darrerament és segurament el de Mas Candí, però em venen al cap noms reconeguts com Alemany i Corrió, Pardas o tants d’altres.

Són aquestes petites explotacions les que també haurien de donar un impuls important a l’anomenat enoturisme, del que tan sovint es parla. És cert que s’estan fent passes importants per impulsar-lo però cal tenir present que són molts els empresaris que encara veuen com una molèstia el fet que els turistes visitin les seves instal•lacions per acabar comprant una o dues ampolles. Això sense comptar la distribució dels espais del cellers, poc o gens pensada per la recepció de visites; l’organigrama de la visita; l’adaptació del llenguatge al tipus de públic assistent, etc.

Fa poc vaig tenir ocasió de compartir una incipient experiència d’enoturisme impulsada des del celler Mas Can Colomer de Sant Marçal i l’Hotel Kursaal de Calafell on el consultor turístic Carles Mera lamentava bona part d’aquestes mancances tot i que reconeixia que s’estan començant a fer esforços importants en aquesta àrea.

Suposo un possible símil de comparació seria el de la tortuga de la faula, que avançava lenta però segura. Aquí lents sí. Segurs, espero que també.

Una proposta original per gaudir del Vi i de l’Empordà

2011-10-19T22:20:00.024+02:00

Se’m fa difícil definir el Mas Sorrer i la seva eclèctica oferta lúdica i cultural. Un resum superficial de situació establiria que es tracta d’un vell mas situat a Gualta, al mig de la plana empordanesa, on en Gerard Argemí ha establert un quarter general afegint pedaços d’aquí i d’allà fins a convertir-lo en un centre d’activitat musical, cultural, i cinematogràfica ... i on, a més, es pot menjar i beure.

El conjunt resulta molt atractiu de nit i a l’estiu o primavera, on els jocs de llums i ombres permeten establir espais recollits on afavorir la tertúlia al voltant d’una taula instal•lada al costat de l’hort; passejar per un camp acabat de segar; tastar originals còctels en una barra especial o prendre una copa a la barra d’un xiringuito amb aires tropicals.

En aquesta ocasió el Mas Sorrer obre portes a plena llum del dia per encetar una iniciativa que volen que tingui recorregut. L’han anomenat Caràcters de Vi i pretén aglutinar en una jornada tota mena d’activitats relacionades amb la cultura vitivinícola en sentit ampli.

Començaran a les 11 del matí amb la instal•lació de taules on diversos elaboradors o representants de marques oferiran a tastar i explicar els seus vins. La llista de propostes és tan llarga com interessant però per anar fent boca comentar que es podran degustar: Vins d’Arché Pagès, Oliver Conti, Eccoci Wines, Clos Mogador, Venus la Universal, Vines d’Olivardots, TerraRemota, Clos d’Agon, Laurona, Imperfecte, Laurant i Corrió i celler Brugarol. Això sumat a la presència d’alguns dels seus artífexs: Bonfill Arché Pagès, Jordi Oliver, Philippe Dambois, Renne Barbier, Sara Pérez, Carme Casacuberta, Teresa Nieto, Miguel Coronado, Noel Lan, Joan Farreras, Irene Alemany o Maria Carme Pujades.

A dos quarts de dotze començaran les activitats tot barrejant vi amb jazz en directe i a les 12 obriran el mercat de menjar en el que es podran tastar algunes de les especialitats clàssiques de la casa, com ara els pinxos de vieires amb panxeta ibèrica, davant les que em trec mil vegades el barret.

A les 3 de la tarda, per als més menuts, faran un taller de pintura amb vi, i un concurs de “nassos” a les 4 per a tots els assistents.

Una hora més tard s’oferirà un taller de degustació en funció del tipus de copa; i per acabar, a dos quarts de set de la tarda, una perfomance de vi i jazz a càrrec del sumiller Eduard Solà.

La jornada permetrà també participar del projecte de creació d’una nova marca de vi a partir de l’elecció de les mostres tastades. La informació detallada del projecte la podeu trobar al web http://www.tueligeslevino.com./

També és important l’apartat preu, ja que tota la jornada, inclòs el pica pica del mercat gastronòmic costa 20 euros per persona o 10 euros per als menors de 18 anys. Les copes de tast seran de la marca Riedel i caldrà deixar un petit dipòsit per si es trenquen.

Cavatast atapeït

2011-10-09T21:58:00.012+02:00

“Aquí demà no s’hi podrà ni respirar” o “el millor que podrien fer és agafar els estands d’una banda i desmuntar-los aquesta nit per posar-los més avall”. Són dues de les moltes frases que el passat divendres s’escoltaven poc després de la inauguració del Cavatast, a Sant Sadurní d'Anoia, quan el recinte es va tornar gairebé impracticable degut a que el nombre de visitants feia impossible circular normalment per la zona.

I no és que de cop i volta l’afluència de visitants al primer dia del Cavatast s’hagi triplicat, sinó més aviat que les millores plantejades enguany per l’organització i la voluntat d’optimització econòmica no han donat els seus fruits.

Fins ara, la mostra s’havia instal•lat a la part baixa de la rambla de la Generalitat amb una llarga filera d’estands a una banda de carrer i taules o espais lliures situats al davant. Dedueixo que aquesta distribució obligava a una important despesa d’il•luminació o lloguer de mobiliari i que per això es deu haver volgut canviar a la part alta de la mateixa rambla amb una filera d’estands a cada cantó del carrer.

Això ha provocat que la gent que agafava la seva degustació no pogués enretirar-se de la zona on era, per manca d’espais lliures i que es creés en molts moments una veritable sensació de tap. Jo la vaig poder viure en persona el divendres a partir de les vuit del vespre i dissabte al migdia i asseguro que entraven ganes de fugir corrent.

I em sembla que no he estat pas l’única ja que fent un cop d’ull a la pàgina del Cavatast al Facebook es pot veure fàcilment com els han plogut crítiques a tort i a dret. Per la ubicació i pel fet d’haver de pagar 2 o 3 tiquets per la degustació d’alguns caves. Fins i tot hi ha qui s’ha dedicat a comparar en un vídeo la mida i la capacitat de la copa de l’any passat amb la d’aquest any, força més petita la d’enguany, per cert.

Personalment trobo que el fet de pagar dos o tres tiquets per un cava de qualitat superior és una bona idea però si fem comptes et surt per un ull de la cara:

Copa de cava + 4 degustacions = 6 euros

Per tant cada tiquet de degustació surt a 1,5 euros (1,2 euros si divideixo entre tiquets més copa), que multiplicat per 3 tiquets significa que cada vegada que he tastat un gran reserva de tres tiquets m’ha costat uns 4,5 euros!! Repeteixo, 4,5 euros. Algun s’ho podia valer, però no tots els de tres tiquets mereixen aquest preu.

Ah! I això sense comptar que no es podia agafar tiquet de repetició i que quan s’acabaven els 4 tiquets havies d’anar a comprar una nova copa. I a sobre, quan divendres vaig mostrar la meva queixa per aquest fet a la noia de venda de tiquets em va respondre que així podia aconseguir fer una petita col•lecció de copes.

La llista de desencerts d’aquest any ha estat llarga tot i que també seria injust oblidar els encerts, com ara la voluntat de canvi global, l’obertura de la botiga del Cavatast o l’ampli i atractiu programa d’activitats paral•leles amb sessions de tast i degustació.

I a tot això encara no he esmentat res sobre els caves tastats. Reconec que no he arribat a tastar tot el que m’hauria agradat però dels que he anat provant durant dos dies em quedo amb el Sumarroca Cuveé 07 Brut Nature Gran Reserva, el Brut de Brut 2003 de Recaredo, el Castell de Perelada Cuvée 2006 100% Trepat, el Brut Reserva de Vilarnau i l’Eudald Massana reserva.

La Mostra canvia, o com a mínim ho intenta

2011-09-24T22:20:00.003+02:00

Vaig visitar ahir la Mostra de Vins i Caves de Catalunya encuriosida pels canvis anunciats per aquest any i que, entre altres, inclouen el tancament de la venda de tiquets a les 8 del vespre per evitar convertir el consum moderat en excessos alcohòlics; el canvi de les clàssiques copes “catavins” per altres Riedel de tast professional; la substitució de la gran carpa de tast de l’any passat, per petits espais pels consells reguladors; l’eliminació de la doble filera d’estands a banda i banda del moll de la fusta o l’augment d’expositors, entre altres.

La veritat és que els canvis es noten i la munió de crítiques i comentaris que ahir divendres entomava amb paciència el director de l’Incavi, Jordi Bort, també. Crítiques provinents sobretot de persones que, de cop i volta, es trobaven que havien de pagar 5 euros per una copa i 5 més per un val de 6 tiquets de degustació, de vi o cava. Cosa que, per cert, no vol dir que es poguessin tastar 6 vins diferents, ja que molts tastos costen de 2 a 4 tiquets. O també crítiques per la mida dels estands, que no han acabat d’agradar a molts expositors que malgrat que no han de pagar tant aquest any pels seus estands veuen que sols disposen de tres metres de façana en comptes dels 4 metres habituals

De tota manera m’agraden aquests canvis. I possiblement als cellers també, a jutjar per l’augment del nombre d’expositors. Tot i que com sempre les xifres ballen a gust. Encara es pot llegir al bloc de la mostra de l’any passat que al 2010 van participar-hi 32 cellers, mentre que ara ens diuen que van ser 27 i que enguany n’hi ha 55. Suposo que per justificar-nos que han augmentat el doble. (Que dolentes que són les hemeroteques a Internet, senyors).

Però anècdotes a part, penso que, tret dels espais de tast dels Consells reguladors que resulten petits i poc operatius, els canvis en aquesta mostra són positius i consoliden un camí en el que s’està treballant des de fa uns anys. Un sender que resulta inevitable si realment es volen promoure els vins catalans com a productes de qualitat. Segur que implantar aquests canvis en una mostra de caire tan popular com la de Barcelona és complicat i molta gent no els entendrà, però em quedo amb el plaer de poder tastar en bones copes i assaborint vins com un Clos Mogador o un Manyetes, a la Mostra. Això si, em va costar 8 tiquets la degustació.

No espero que les valoracions oficials m’expliquin quines conclusions n’extreuen perquè sempre solen ser de color rosa. El temps serà qui determini si la línia encetada es consolida. Cosa que espero.

Aquest any, sí. Podré comprar ampolles al Cavatast

2011-09-21T23:40:00.004+02:00

I ho faré, juro que ho faré. He estat tants anys preguntant als responsables del Cavatast perquè no es podien comprar ampolles de cava a la mostra, que quan aquesta tarda un bon amic, en Daniel, m’ha enviat un mail dient que aquest any se’n podrien comprar, no me’n saia avenir.

El 3 d’octubre de l’any passat (cliqueu aquí si voleu llegir el post) publicava un post en aquest mateix bloc reclamant un punt de venda dels productes que es tasten al Cavatast per tal que la gent que ve de fora i que no pot accedir fàcilment a la distribució d’alguns cellers de petita producció pugui emportar-se a casa seva una ampolla del cava que ha tastat i assaborir-lo quan vulgui.

Deia aleshores i continuo mantenint que “a les 11 de la nit no hi ha cap comerç obert per comprar cava i si pensem que la gent recordarà aquell cava que ha tastat i es desplaçarà un altre dia a Sant Sadurní per comprar-lo a una botiga o directament a la cava, és que no ens adonem que estem perdent unes oportunitats de compra impulsiva importants”.

La botiga del Cavatast, com l’han anomenada, no obrirà fins les 11, però com a mínim hi serà. Estarà situada a la Rambla de la Generalitat i obrirà en els següents horaris:

Divendres 7 d'octubre: de 19 a 22 h
Dissabte 8 d'octubre: de 12 a 16 h i de 18 a 22 h
Diumenge 9 d'octubre: d'11 a 16 h i de 18 a 21 h

No sé quant cava es vendrà, tot i que penso que l’objectiu no ha de ser el de quantificar el nombre de caixes o ampolles venudes. És millor parlar d’un servei complementari i un apunt per augmentar la qualitat de la Mostra.

Podeu descarregar el programa del CAVATAST en el següent enllaç.

Els cellers ens ensenyen...... a tastar

2011-09-16T23:13:00.002+02:00

Segurament el vespre/nit d’un dia laborable de final de setmana no és el millor moment per endinsar-se a tafanejar en els llocs webs de les grans empreses del vi. Ni els 5 sentits estan operatius, ni els reflexes estan en òrbita, però malgrat tot em sembla interessant recomanar els cursos de tast, viticultura i enologia que he trobat a moltes de les webs dels considerats com a grans vins espanyols. O si més no, vins de gran consum.

Realment si assimiléssim tots els conceptes dels cursos de tast que ens ofereixen aquestes empreses a les seves webs ens podríem arribar a convertir en coneixedors de primer nivell. Són complerts, estructurats i seriosos. Cadascun amb el seu estil i tarannà però certament sorprenents. Tan sols faltarien recomanacions per contrastar la informació amb el tast de determinats vins.

El de Freixenet, per exemple, avalua el nivell per àrees temàtiques sense atorgar puntuacions ni nivells. Quelcom que si fa el web de Torres on es crea una mena de repte de superació personal a base d’avançar nivells i veure vídeos que t’ajuden a anar avançant en el teu coneixement. Per cert, un cop superats t’envien un certificat per que l’imprimeixis i l’ensenyis als amics on t’acredita a poder parlar de vins amb propietat, uix!!.

Una mica menys pompós però igual d’efectiu és el manual de tast interactiu per a cava que ofereix Codorníu al seu web, on es pot seguir un complet curset, per bé que amb la descàrrega de pdf’s farcits de lletra i contingut.

A Marques de Riscal, en canvi, conviden a la relaxació al ritme del tic-tac del rellotge amb el lema “Sensaciones Vivas” sota el que descobrim que no hi ha un curs de tast ni nocions sobre viticultura o enologia però si un acurat, visual i suggerent viatge pels sentits del vi.

A Viñas del Vero han ideat un pràctic diccionari de termes vitivinícoles i un directori dels principals màsters i cursos professionals que hi ha a Espanya en relació al vi.

No hi ha, en definitiva, celler que actualment es preui d’una bona web on no hi apareguin consells de tast, cursos, o tot allò que calgui per ensenyar al consumidor. Fins i tot el mític Don Simon té un diccionari de termes vinícoles (justet però diccionari) al web de la seva firma mare, García Carrión.

Cada cop és més necessari acostar el vi als consumidors sense parlar amb llenguatge estrany o termes inaccessibles. El màrqueting ja ho ha detectat. Els consumidors encara no ho sé.

Això fem els tastadors?

2011-09-13T23:04:00.000+02:00

Bonísima paròdia d'un tast de vins amb aigua a les copes. O potser no tan allunyat de la realitat d'alguns tastadors?

Si em tallen les ales marxaré

2011-07-26T11:44:00.002+02:00

Us reprodueixo tot seguit l'entrevista publicada en el número 3 del Penedès Econòmic que vaig realitzar fa uns dies al nou president del Consell Regulador de la DO Penedès.

Josep Maria Albet i Noya

President del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès

Elecció a la segona però finalment escollit president.

Jo pensava que hauria sortit ja la primera vegada però vam arribar tard perquè el sector viticultor ja havia triat un candidat i no van voler retirar-li el suport, evidentment. No ho trobo malament en aquest aspecte. A mi m’hauria agradat ser-ho fa més dies perquè em feia molta il·lusió i me’n segueix fent i perquè penso que hi puc aportar l’experiència del sector i coneixedora del mercat, amb l’exemple del que he fet a casa.

Com es lliga això amb la feina de portar una empresa?

Jo porto una part de l’empresa i la seguiré portant. M’alliberaré uns dies per portar el Consell Regulador, però també és cert que el Consell si no hi és el president també funciona.

Continuïtat o canvis?

La idea és aportar tot el que jo pugui i fer coses. En els darrers tres anys, amb en Francesc Pascual de president ja s’ha treballat en aquesta direcció i malgrat que jo no fos president, amb Uvipe hem treballat en aquesta línia i el Pla Estratègic s’ha desenvolupat ja amb els primers resultats. Penso que el mercat està començant a veure el xarel·lo com una varietat qualitativa i que és bandera del Penedès. S’està detectant a nivell català i internacional. Fa poc llegia les conclusions d’una jornada del sud de França en les que parlaven de la necessitat de començar a experimentar amb el xarel·lo posant-lo a nivell de l’albarinyo o el verdejo.

Curiós que allà busquin varietats no autòctones i aquí les reivindiquem.

Cada zona té la seva idiosincràsia i el sud de França és una zona que els ha costat molt agafar una identitat. De fet encara no la tenen i són vistos com a una zona molt productora de vi. És com La Mancha del vi francès.

Pensava que m’anava a dir que era com el Penedès.

Potser ho podia haver estat fa trenta anys, quan el Penedès es va abocar a una gran producció, però d’ençà que va sortir la Do Catalunya, el Penedès es va empetitint. Avui quan parlem de DO Penedès parlem de 8.000 hectàrees, no de les 24.000 que hi ha a la zona del Penedès. Això vol dir que totes les altres van a Cava i a Catalunya o a vi de taula.

Creu que hem acabat de pair aquesta barreja de tres denominacions en una mateixa zona?

No ho sé. Des de l’organisme de la Do Penedès estem prescindint cada vegada més del que és la Do Catalunya i la Do Cava. En tres anys des de la DO i el Penedès hem provocat que hi hagués més pas de vins del Penedès a Catalunya pel fet qualitatiu. El naixement de la Do Catalunya va apuntalar una Do Penedès qualitativa i ara l’estem acabant de rematar perquè s’ha apujat el llistó de la qualitat i les quotes. Hem fet una tria qualitativa i una tria de preu. Els vins més barats i els menys bons no poden permetre’s el luxe de ser Penedès. A més el Penedès ja ha enfilat una via encarrilada cada vegada més a prescindir del que faci la Do Catalunya o la Do Cava. Estem intentant separar el raïm Penedès de la resta perquè jo estic convençut que el raïm per Penedès es paga bé i l’altre no. Per això estic intentant destriar-ho i poder-ho demostrar. Estic convençut que el raïm de Do Penedès es paga bé, mentre que el de Cava i Catalunya hi ha una part important que no es paga bé i això crea malestar.

I això com ho entén aquell viticultor que porta habitualment el seu raïm a la cooperativa?

Per això volem saber quin és el preu real del raïm de Do Penedès i de Do Cava. El tema de que les cooperatives no separin és com el de qualsevol empresa. Si una empresa compra i no separa, no sap què paga per una cosa i per una altra. Però a les cooperatives s’hi ajunta un defecte estructural que s’ha quedat tan obsolet que l’haurien de canviar urgentment, que és el de pagar a resultes. Les juntes i les federacions de cooperatives no en volen ni sentir a parlar perquè es posaria en evidència la seva mala gestió, però això és de calaix que ho haurien de fer. És el mínim que se’ls podria exigir després de la quantitat de subvencions que reben de tots els ciutadans. És a dir una gestió eficaç dels seus recursos i que passi per un preu real compromès amb el viticultor abans de la verema, no un preu a resultes del que surti. Això és tan de la prehistòria que haurien d’avortar-ho ja els propis socis de la cooperativa, però ja et dic, les estructures jeràrquiques de les juntes i la Federació de Cooperatives es mouen molt bé en aquest ambient i això els va de primera. Però estan fent mal al sector productor que rebenta de ràbia perquè no pot viure. Els pagesos no poden viure i a sobre que els paguen a resultes volen que els viticultors defensin des dels sindicats el preu del vi. És demencial. Són els gerents els que han de defensar el preu del vi i pagar el raïm com una empresa qualsevol.

Plantejar això en veu alta ja és un canvi.

Jo ho he plantejat moltes vegades però fins ara no era president de la Do Penedès. És la meva opinió personal, no la del Consell, entre altres coses perquè el plenari encara no s’ha reunit. I a més, encara que alguna gent de cooperatives s’ho puguin prendre com un atac, és mentida. Penso que es faria un favor al sector cooperatiu si decidissin canviar aquest sistema de gestió que tenen. Si els viticultors tinguessin un preu en ferm abans de la verema, com a mínim els donaria tranquil·litat. El que no li donaria tranquil·litat és als altres que haurien de gestionar a partir d’un preu de cost.

Quin hauria de ser aquest preu? Hi ha algun mínim?

El mínim és quan la gent plega, que és el que els està passant ara a les cooperatives, que la gent els plega. A mi m’han ofert vinyes a lloguer pagant el que vulgui perquè el propietari no tingui pèrdues perquè el que guanya a un altre lloc ho ha deposar a la vinya. Això és penós, denigrant i insultant. Una part és el problema de les cooperatives perquè no tenen el tema del pagament ben solucionat i després també que algunes empreses se n’aprofiten, tot s’ha de dir. Algunes empreses que treballen amb cooperatives ja els hi va bé, però els hi va bé fins que acabi morint i després no ho reflotaran. A les cooperatives s’hi ha quedat la gent gran, els que van a temps parcial, els que no tenen futur ni seguidors... el professional que s’ha volgut quedar a la viticultura i és cooperativista està mort. L’estan matant.

Això està afavorint l’aparició de cellers petits?

Jo espero que si. El Penedès necessita molts més cellers. Només pel mercat català necessitem més cellers. A Catalunya hi ha 10.000 restaurants i des del Penedès no els podem subministrar. Hi ha 3 o 4 empreses que són molt grans i que per volum sembla que ja ho podrien fer, però una carta amb vins de dues o tres empreses solament, cansa. Ha d’haver-hi molta més diversitat. Al Penedès hi ha hagut una sèrie de propietaris que han dormit molts anys refiats de l’ombra del gran roure que els pagava el raïm mitjanament bé. Això d’anar a vendre era com una mica denigrant. Això ara és obsolet totalment. I molts tenen fins i tot cellers antics que amb una mínima inversió podrien reconvertir. A més hi ha l’enoturisme, que apropa el mercat.

I amb totes aquestes idees, perquè li tenen tanta por els sindicats agraris?

Jo crec que no m’han de tenir por, al contrari. Però el que per exemple penso és que el Consell Regulador no està per parlar de preus, entre altres coses perquè ho tenim prohibit. El que sí que podem fer és provocar coses i jo estic convençut que si el Penedès va bé, el preu del raïm pujarà. Però també serà una mica difícil que des de Denominació d’Origen Penedès es puguin pujar els preus de tota la zona del cava i de tot Catalunya. Abans potser teníem més pes però ara sols tenim 8.000 hectàrees. Ens hem empetitit buscant la qualitat com ara amb el projecte que volem tirar endavant de zonificar el Penedès.

Tan petit i dividit?

Si, perquè tenim altres exemples. Treballarem el mapa de sols a fons amb l’Incavi i personatge de pes a Catalunya. De fet està tot inventat i a França s’ha fet molt. Borgonya és l’exemple més clar pel Penedès, o Burdeus i Xampanya en son d’altres. Allà el gran consumidor continua comprant Burdeus, però el bon coneixedor busca algunes zones més concretes. Aquí això ens pot omplir de contingut i de discurs. Tots haurem de posar Penedès i si ho fem ben fet ens pot donar resultats. Ho estem intentant.

I ja ha començat?

Encara no m’he assegut ni a la meva cadira. Farem canvis al consell, farem canvis a la gestió perquè el Josep Ribas està prejubilat tot i que esperem continuar comptant amb la seva experiència. En Francesc Olivella portarà la gerència, amb una visió més jove i més aproximada al que jo crec que hem de portar, amb una visió més empresarial i àgil, eliminant burocràcia i centrant-nos en tres pilars bàsics: garantir l’origen, certificar la qualitat i promoció, promoció i promoció amb tots els mitjans i amb tots els recursos que puguem. Això no és un canvi radical sinó una continuïtat amb el que es venia fent, tot i que jo ja els he dit a la gent que espero fer-los córrer una mica. Penso que necessitem fer-ho i si algú no vol córrer, s’haurà de quedar. Penso que les coses s’han de fer ja i sinó la vida és molt curta i no tens temps de canviar res.

Ja el deixaran?

Si em tallen massa les ales en moltes coses ho deixaré perquè no tinc ganes de passar el temps i tinc molta feina. I m’agrada molt els projectes que tinc per desenvolupar a tots nivells, tant de creació de cellers, com de moltes coses. Si no em deixen fer coses que reflexin el meu caràcter hi poden posar un altre. No passa res.

De tota manera i vist des de fora, amb l’immobilisme que hi ha hagut sempre, costarà.

Si, costarà. Però si no hagués vist possibilitats de fer-ho, no m’hi hagués posat.I tant les empreses grans com les petites m’han donat la seva confiança. I tampoc no voldria fer servir mai el vot de qualitat per decantar entre elaboradors i productors, perquè tots hem de fer una pinya. Crec que puc convèncer a tothom, la prova és que vaig representar els viticultors durant 16 anys al Consell i em sento tan viticultor com elaborador, tot i que com a productor ja m’he independitzat dels elaboradors perquè m’ho consumeixo tot jo i fins i tot compro una mica de raïm.

Ja s’ha vist amb el Conseller?

Ens hem vist però no hem parlat amb calma. D’aquí a un temps parlarem amb calma de propostes per optimitzar recursos per totes les DO catalanes,com per exemple la representació a la conferència de Consejos Reguladores. No cal anar 13 persones a Madrid a fer el funcionari. Dubto d’algunes funcions d’aquesta Federació perquè trepitja terreny a sindicats, etc, però això ja s’exclamaran ells. El que trobo ridícul és que hagin d’anar 13 persones de Catalunya, quan podria anar-hi algú de l’Incavi en representació de tots.

A aquesta proposta li hauríem de sumar la de les ostres i el xarel·lo, que ja va fer en el seu dia, no?

Aquesta la vam plantejar fa dos anys per promoure les ostres del Delta i el vi, però quan ja ho teníem tot a punt les ostres es van morir a causa d’un virus. Ara sembla que ja ho tenen tot solucionat i n’estem tornant a parlar. Penso que és una moguda que afecta des del Delta fins a Alella, que és la zona de producció de xarel·lo lligat a la de les ostres i que pot ser una opció bona i engrescadora.

No hem parlat de varietats

Un dels meus projectes és el d’agilitzar l’homologació de varietats antigues recuperades. És llàstima que la feina que fem les empreses d’investigació no es coordini amb l’Incavi i que l’homologació sigui automàtica. Quan hi ha una investigació que demostra que una varietat és bona i és apta pel conreu, perquè s’ha d’investigar dues vegades, quan ja hi ha fins i tot productes al mercat, camuflats moltes vegades. Penso que s’ha d’homologar més ràpidament i més quan es tracta de varietats autòctones que estaven aquí abans que nosaltres nasquéssim. Plantejar-nos si les volem o no ja va passar amb el sumoll.

Si hagués d’arrencar alguna varietat arrencaria les foranies o millor no tocar-ne cap?

Jo no sé si n’arrencaria cap. Un periodista em preguntava l’altre dia si el Penedès deixarà de ser un jardí de varietats. Jo crec que no. Perquè ho hem de canviar? Ara unes varietats pujaran més perquè les posarem més de moda però el concepte de moda és molt fluctuant.

Xarel•lo per casualitat

2011-05-31T23:50:00.006+02:00

He estat buscant si existeix alguna jugada en el món del billar que permeti enllaçar una primera bola amb una altra i que aquesta toqui a la tercera, i que la tercera toqui a una quarta... i així successivament. Ni l’he trobada ni crec que existeixi, però és la seqüència que millor escenifica dins el meu cap el naixement del nou vi elaborat per la Irene Alemany i el Laurent Corrió, artífexs, pares i ànimes del conegut Sot Lefriec.

Segons la Irene, tot va començar quan en Ramon Francàs els va presentar l’Empar Moliner i amb ella van conèixer el seu company, el músic Àlex Torío. A banda d’establir amistat, la seva música els va anar inspirant mentre elaboraven al celler i van decidir que el nou vi s’anomenaria igual que el nou disc d’en Torío, és a dir Principia Mathematica (que originàriament és un compendi de lleis de Newton). Per acabar d’arrodonir la jugada ho van lligar amb la imatge gràfica de l’artista Albert Porta, més conegut com Evru i de tot plegat en va néixer un vi i dues presentacions fetes anit a la sala Monasterio de Barcelona: la del disc i la del vi.

Del primer no m’atreveixo a opinar, tot i que em va agradar, perquè la música no ha estat mai el meu fort. Del segon puc dir que es tracta d’un monovarietal de xarel•lo, agradable i franc, que ensenya, més que dissimula, un important treball de lies i una acidesa que promet un llarg recorregut. Durant la presentació del vi la Irene Alemany el va definir com un “xarel•lo per casualitat” perquè l’han fet amb la varietat clàssica penedesenca però seguint el mètode tradicional d’elaboració dels chardonnays de la Borgonya, és a dir fermentat i criat en bótes de roure nou. El seu color groc intens no amaga aquests orígens i l’ampolla escollida per vestir-lo acaba d’arrodonir el paquet amb un daurat marronós que ens adverteix de la singularitat d’aquest blanc.

I per acabar un factor que considero sempre important, el del preu. Ahir, en marxar de la presentació algú em preguntà “què tal el vi?”. “T’ho diré quan sàpiga el preu”, li vaig respondre. Ara sé que el podem trobar a les botigues a 13 euros l’ampolla. Crec que és un preu just per un bon vi.

Contraetiqueta amb absències

2011-05-30T23:55:00.005+02:00

Si hi hagués hagut un cartell a l’entrada hauria d’haver estat el de “complet” o el de “localitats exhaurides” perquè la sala d’actes del Palau Robert de Barcelona s’ha omplert de gom a gom aquesta tarda amb motiu de la presentació de “Contraetiqueta”, la primera associació de botigues especialitzades en la venda de vi a Catalunya.

Segons els seus impulsors la nova associació “neix amb la finalitat de donar resposta a una demanda del sector per pal•liar el buit existent pel que fa a aquest tipus de venda” i per “facilitar la interlocució de les botigues amb el propi sector vinícola i fer possible que elaboradors, administració, patronals, associacions i també gremis externs al sector puguin establir taules de diàleg per tirar endavant projectes comuns”.

Els estatuts de la nova associació, que compta amb una trentena de firmes de comerç del vi que sumen prop de 60 establiments de tota Catalunya, estableixen que les botigues membres han d’estar dedicades majoritàriament a la venda de vi de manera professional, han de ser multimarca i han de tenir un mínim de referències totals i un mínim de catalanes.

La presentació de Contraetiqueta l’ha presidit aquest vespre el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí. En acabar s’ha servit un tast de vins amb la participació de totes les Do Catalanes en el que ha sobtat l’absència dels vins de la DO Penedès. Aquest fet ha estat força comentat entre els assistents al tast que, a més, han pogut observar com cap representant del Consell Regulador ha assistit a la presentació, quan sí que ho han fet els de moltes altres zones catalanes, entre els que hi havia també entitats relacionades amb el vi i el cava penedesenc. Preguntada l’organització, aquesta no ha sabut respondre a què s’ha pogut atribuir l’absència.

Ara bé, les absències també cal buscar-les entre els noms dels associats a la nova entitat, entre els que penso que falta alguna de les cadenes de botigues més emblemàtiques del país. Cadascú coneix les seves raons, però penso que és una llàstima que no s’uneixen esforços al voltant d’una iniciativa que em sembla lloable, profitosa i que sobretot acabarà repercutint en una millora cap al consumidor final.

Qui buscava idees per un anunci?

2011-05-26T18:12:00.005+02:00

Sembla que sigui monotema i que a més estigui abonada a aquesta agència de comunicació i a aquesta marca. Consti que ni bec cervesa, ni m'agrada massa aquesta beguda ... però us imagineu aquest mateix anunci amb vins?
Sobren les paraules.

El canvi climàtic pot afectar l’escuma i l’envelliment del cava

2011-05-16T09:00:00.005+02:00

Divendres va sortir al carrer el primer número de la publicació Penedès Èconòmic, que em encarregar aquest article sobre el cava i el canvi climàtic i algunes de les conclusions del III Congrés Mundial Canvi Climàtic i Vi que es va realitzar el passat mes d'abril a Marbella.

El canvi climàtic és un fet que ja ningú nega i que cada vegada està més present en l’anàlisi de grups de treball com el que tot just aquesta setmana es troba reunit a Abu Dhabi amb motiu de la trobada del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic.

Des del món del vi són diversos els fòrums que s’estan realitzant per analitzar els efectes que l’augment de les temperatures mitjanes pot suposar a mig i llarg termini en la viticultura i per tant en les característiques finals dels vins i caves.

La darrera d’aquestes trobades va tenir lloc el passat mes d’abril a Marbella on es va dur a terme el Congrés Mundial Canvi Climàtic i Vi amb la presència mediàtica de l’exsecretari general de les Nacions Unides i premi Nobel de la Pau, Kofi Annan i d’un nombrós grup d’experts internacional en la qüestió.

El cava, especialment sensible

Amb un interès especial pels escumosos, el congrés de Marbella va dedicar una de les seves taules rodones a analitzar l’afectació que el canvi climàtic pot tenir en els escumosos a partir de les conclusions d’un estudi realitzat per la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que va presentar el seu degà Fernando Zamora.

L’estudi conclou que l’augment de les temperatures fa avançar les dates d’inici de la verema i provoca una acceleració de la maduració del raïm, una major acumulació de sucres, una disminució d’aromes i una pèrdua d’acidesa en el fruit.

Pel cava, segons Zamora, aquestes poden ser conseqüències importants, tenint en compte que es tracta de paràmetres vitals per la qualitat i persistència de l’escuma, degut a la manca de nitrògen que es perd per avançar la verema, i especialment per la capacitat d’envelliment, cosa que segons el doctor, podria fer trontollar l’elaboració dels Gran Reserva. L’estudi elaborat per la Rovira i Virgili, dins el projecte europeu Cenit Demeter, estableix avançaments de la data d’inici de la verema de 25 dies en un període de 35 anys dins la regió del cava i un augment considerable de les temperatures en el mateix període.

Zamora creu que aquests paràmetres tenen un impacte directe en la qualitat de l’aroma dels escumosos, tant pel que fa referència a la maduresa de la pell com en el contingut de nitrògen que serà el que després donarà lloc a la formació d’aromes.

Jaume Gramona, director tècnic de caves Gramona no considera que l’envelliment del cava estigui el perill perquè segons afirma “són moltes les coses que es poden fer tant a la vinya com al celler per obtenir caves d’una gran qualitat”. Alguns dels exemples que exposa són les plantacions a més alçada dins la pròpia zona del Penedès ja que “està demostrat que cada 100 metres amunt que plantem una vinya, equival a 100 km de longitud nord de les seves condicions, per tant una vinya plantada al Penedès a 850 metres tindria gairebé les condicions que tenen a la Borgonya”.

El celler forma part, junt amb Juvé i Camps, del grup d’elaboradors que estan estudiant els efectes del canvi climàtic al món del cava dins el projecte Cenit Demeter.

Gramona considera que el canvi mal gestionat pot influir més en els escumosos que en els vins tranquils perquè són vins més sensibles ja que necessiten grau alcohòlic baix que permeti integrar bé el gas carbònic o tècniques que puguin fer retrocedir en el temps i anar a podes curtes amb poca fusta com les que es feien antigament, entre altres opcions.

Diversos experts consultats consideren que els paràmetres del canvi climàtic comencen a ser ja un fet real. José Ramon Lisarrague, professor de la Universitat Politècnica de Madrid i assessor de diverses firmes elaboradores penedesenques, ha explicat a aquesta redacció que el canvi climàtic afecta sobretot durant la fase de creixement del raïm junt amb un dèficit d’aigua a la planta, que pot provocar que es produeixin aturades de les fases de creixement del raïm, problemes per la realització de la fotosíntesi, avançament de la caiguda de la fulla i més exposició del raïm a la radiació solar. A conseqüència d’aquest canvi es produirà un augment de les despeses de producció ja que s’hauran d’aplicar tècniques enològiques per a pal•liar els efectes derivats dels desequilibris en la maduració, l’acidesa o els pH elevats. Algunes d’aquestes propostes passen per les veremes nocturnes, que cada vegada són més generalitzades però també algunes innovacions a l’abast dels enòlegs als cellers.

Jordi Bort: El Penedès necessita arribar de forma més efectiva al consumidor

2011-05-15T10:43:00.001+02:00

Divendres va sortir al carrer el primer número de la publicació Penedès Èconòmic, que em va fer l'encàrrec d'entrevistar el director general de l'Incavi. L'entrevista és la primera que Jordi Bort concedeix a un mitjà escrit des del seu nomentament i en ella repassa algunes de les qüestions més candents del panorama avitivinícola actual. Aquesta és la conversa.

Parla mesurant totes i cadascuna de les seves paraules. Amb prudència. Sabedor que cadascun dels seus gestos és analitzat minuciosament pel sector del vi català per tal de conèixer una mica més aquest professional de la sumilleria i el màrqueting que encapçala des de fa poc més d’un mes la direcció general de l’Incavi i que ha concedit la seva primera entrevista en profunditat amb motiu de l’aparició del nou Penedès Econòmic.

Jordi Bort, director general de l'Incavi

Com està anant l’entrada al càrrec?

Realment molt bé. Jo ja vinc del sector i crec que per la direcció de l’Incavi el fet que hi hagi una persona que el conegui és important i més tenint en compte que, malgrat la crisi, es tracta d’un sector molt dinàmic, inquiet i amb moltes particularitats. Crec que amb imaginació podem fer moltes coses i a mi ja m’agraden aquest tipus de reptes.

En alguns fòrums se li qüestionen pocs coneixements de la part agrícola.

Respecto que la gent pensi això. Jo sé el que sé de viticultura, de camp i d’enologia però evidentment no sóc agricultor, ni tinc vinyes, ni faig vi, és veritat. L’agricultura és el camp que més ha avançat en aquests anys i al que s’hi dediquen més recursos i més propostes, fins i tot dins del Departament, jo ho trobo bé, ja m’agrada i hi crec; però si es pregunta per possibles solucions i sortides del sector, moltes d’elles passen per vendre més i no pas per entendre si són 12 o 8.000 quilos per hectàrea els rendiments òptims per obtenir una bona qualitat, que això ja ho treballen molt activament des de les Do i des dels propis agricultors, que cada vegada estan més formats i ho estaran molt més perquè des de l’Incavi volem fer molta transferència de coneixements al sector agrari.

Parlant d’agricultors, segons dades de l’Observatori de la Vinya i el Vi, el rendiment econòmic que li queda pagès català per la vinya és molt inferior al d’altres zones comparatives. Això és pot millorar optimitzant despeses o venent més?

Si jo ara fos un professor d’una escola de negocis diria que es poden mirar les coses des de del cost cap a dalt o des del preu final cap a baix. És veritat que hi ha un decreixement de marge, per tant calen bones pràctiques, millor venta, millor percepció de valor dels nostres productes i predisposició a pagar més per un producte. Les dades d’exportació demostren que la predisposició a pagar un preu més alt per un vi català ha augmentat, per tant pugem en valor, encara que decreixem una mica en volum. Això a la llarga ha de permetre millorar aquests marges. El problema és que aquests canvis de marges no venen d’avui per demà. No es pot tocar un botó i dir pujo dos euros o dir que utilitzarem plàstic en comptes de vidre perquè és més econòmic. Crec que el Departament és molt sensible a aquest tema.

Això enllaça amb l’etern tema del preu del raïm.

Què haig de dir jo del preu del raïm? Jo no el marco. La llei de l’oferta i la demanda està aquí.

Tot i que des dels sectors agraris es demana a l’administració que faci d’intermediari.

Jo sóc partidari que les parts parlin per assolir fins comuns. M’estic reunint amb tots els sindicats i sectors agraris i de moment, quan em parlen de la problemàtica, m’estic trobant que no em venen directament a preguntar pel preu del raïm. Em pregunten per problemes del sector, per l’ús de determinats adobs en funció del tipus de viticultura, que poden ser més cars o més econòmics, etc. Aquí si que crec que podem ajudar a decidir i per exemple en termes de viticultura quines bones pràctiques poden ajudar els agricultors a tenir més marge. Fins i tot això pot ser més efectiu que dir-li a algú que ha de pagar el raïm a tant el quilo; a més tenint en compte que tenim moltes varietats i amb moltes particularitats. El tema del preu és el tema i si tingués la solució ja l’hagués aplicat, però penso que hi ha recorregut.

Cal focalitzar en varietats autòctones, diversificar, deixar que el consumidor esculli?

El consumidor és sobirà, per tant hem de saber interpretar què vol el i saber que tenim molts consumidors, el local, el català, el nacional i l’internacional i cada país amb diferents tipicitats. Varietats autòctones? Sens dubte. N’hi ha d’haver perquè, entre altres coses ens ajuden a posar al mapa alguna cosa que és molt autèntica d’aquí. Les altres varietats mal dites foranies, hi són. Si arranquéssim ara totes les varietats que no consideréssim autòctones, hauríem d’estar 10 o 12 anys esperant que aquell terreny es tornés a cultivar. Ara bé si algú em demana per plantar encara que sigui una sola hectàrea, li recomanaré que ho faci amb varietats autòctones perquè ens donaran tipicitat. Estem aconseguint que cada denominació d’origen catalana tingui una o dues varietats abanderades que ens ofereixen un discurs i una identitat pròpia. Les varietats autòctones ens ofereixen una peça més en el discurs que hem d’oferir per arribar al consumidor final per tal que quan parli d’un vi català, a part de dir si li agrada o no li agrada, pugui defensar-lo des d’un punt de vista d’autenticitat i territori.

I un consumidor d’Austràlia, Noruega o Estats Units, per posar alguns exemples, sabrà el que és un xarel•lo o anirà directament a aquelles varietats internacionals que ja coneix.

Quan jo vaig a Noruega, em menjo uns plats que són els que són, no menjo pizza, per exemple. És cert que costarà que coneguin el xarel•lo a Noruega, però d’alguna manera, hem de fer entendre que això és el que fem al nostre territori. A més els països no productors de vi són molt inquiets. Per exemple el Regne Unit on compren per varietats de diferents territoris. Jo cada vegada que hi vaig m’impressiona veure com demanen els consumidors el vi a les botigues. Allà els consumidors del canal particular tenen un gran coneixement dels vins que compren o com a mínim els agrada molt preguntar-ho. Una altra cosa és que hem de saber trobar les paraules adequades i comunicar més orientació client perquè la orientació producte, és a dir parlar tècnicament, al consumidor final l’allunya, sobretot al jovent l’allunya moltísim.

És per aquesta falta d’inquietud que al nostre país estem gairebé a la cua en consum de vi per càpita?

Pot ser per això i perquè al jovent no l’incorporem com l’hauríem d’incorporar al consum moderat de vi. L’hem de sensibilitzar per les vies de vi i salut, no barrejant vi amb alcohols d’alta graduació, cosa que aquí hi ha molta tradició. Hem de ser creatius i explicar-li al jovent que més val gaudir d’una bona copa i apropar el vi als consumidors del futur amb nous formats, amb vins a copes servits amb òptimes condicions de consum... hem de fer un treball molt fort per pensar com comuniquem i a quin canal hem de comunicar per donar diferents missatges. Històricament hem utilitzat un sol missatge per a tothom i aquí ens hem quedat. No hem pensat que possiblement a les dones li hem d’explicar el vi d’una manera, als homes d’una determinada edat, d’una altra... de tipologies de consumidors n’hi ha moltes. És el triple d’esforç però cal fer-ho perquè el consum decreix i perquè som ja el segon país per la cua en el consum de litres de vi per càpita d’Europa. Primer Noruega i després nosaltres.

Parlem del Departament. Les reestructuracions de tramitacions d’ajuts a través d’altres departaments signifiquen un intent d’aprimar l’Incavi?

No. Això és una gestió que es feia des de l’Incavi, dins el Departament d’Agricultura i que ara es farà a les oficines centrals del mateix Departament però precisament per vetllar per fer-ho millor perquè es tracta d’ajuts a tercers països que tenen una complexitat que no tenen altres ajuts.

Estem en un procés electoral als consells reguladors. Tindrem president a la DO Penedès o creu que tornarem a estar com fa dos anys?

Doncs la veritat és que no els ho preguntat. Si per mi fos a l’endemà de les eleccions ja hi hauria d’haver president.

Parlant del Penedès. Què en pensa de la possibilitat de crear la subzona Garraf?

Sé que porten molt de temps parlant del tema i tinc previst de reunir-me amb ells aviat. Crec que les coses ben parlades no tenen perquè no coexistir o estar una dins l’altra. El propi Penedès s’ha de pronunciar encara al respecte.

Tenen característiques suficients per ser subzona?

El que jo he tastat té discurs i es pot explicar d’una manera. Si això vol dir crear una subzona, perquè no?

Des de la seva experiència de sumiller, expert en màrqueting i ara director de l’Incavi, com veu el Penedès?

És una gran zona, amb gran paisatge, amb grans vins, gran empresaris, grans viticultors i amb els ingredients ideals perquè per volum, grandària, varietats, tipus de vi i tipus d’empresa sigui un bon motor per a continuar dinamitzant el sector del vi. Només per volum d’empreses i d’hectàrees, el zoom sempre està al Penedès i tots hem de contribuir a que aquesta gran dimensió que té sigui una inèrcia que acompanyi els demés. No perquè és el millor, no voldria anar en detriment de les altres 10 denominacions, sinó perquè és més gran, i al ser més gran hi ha oportunitats que per grandària venen innates al món empresarial. Qui té més recursos per invertir en màrqueting arriba primer al consumidor final, però pot arribar bé o malament. El Penedès ha d’arribar de forma efectiva perquè és una zona amb una viticultura impressionant, amb una riquesa brutal i amb una gran inèrcia empresarial que si en comptes des ser de la indústria alimentaria, fos de la indústria del ferro, per exemple, se li sabria treure més suc que no pas ara.

I arriba aquesta maquinaria prou bé al consumidor?

No encara. Mentiria i no m’ho creuria jo si digués que si. Hem de fer-ho encara més bé. Hem d’arribar millor. Hem d’expressar-nos, hem d’enamorar i seduir al consumidor. Bon producte el tenim, aquí o al Pla de Bages. Cal ser imaginatius.

El Garraf necessita ser subzona vínicola?

2011-05-03T17:25:00.001+02:00

Avui proposo la lectura de l'article aparegut al número 104 de la revista Perspectiva de l'Adeg en el que exposo algunes consideracions sobre els anomenats vins del Garraf. Grans vins al meu entendre, però que penso que no necessàriament han d'estar emmarcats en una subzona dins la Do Penedès.

La senzillesa del Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, que acabo de rellegir aquests dies, em recorda que la simplicitat sempre és una gran arma i que tots plegats ens enredem sovint en complicades discussions o teories que no sempre ens porten a res.

En termes vinícoles i molt propers a casa nostra em fa pensar en la controvèrsia sobre si ha d’existir o no una subzona per als vins del Massís del Garraf dins la DO Penedès, una qüestió que els elaboradors de la zona reclamen des de fa temps i que es comença a veure materialitzada amb diverses activitats de l’agrupació d’aquests cellers i viticultors.

El passat mes de març, sense anar més lluny, van organitzar a Sitges la primera Mostra Professional de Vins del Massís del Garraf amb la presència de professionals diversos, directius de l’Incavi i la DO Penedès i amb exposició i degustació dels vins d’aquests cellers.

Durant l’acte, Carles Esteva, president de l'Associació de Viticultors del Massís Garraf, afirmava que s’estan fent “els passos necessaris i sense temors cap al reconeixement de la nostra pròpia identitat com a Massís de Garraf” alhora que el president de la DO Penedès, Francesc Pascual admetia que “el Garraf té identitat per ser una subzona” tot i admetre que el seu reconeixement com a tal és un tema que s’ha d’estudiar.

Acostumo a estar força d’acord amb en Francesc Pascual però he de confessar que jo no acabo de trobar aquesta tipicitat per poder identificar la subzona Garraf tan clarament. Els seus vins són d’una gran qualitat, no ho discuteixo en absolut, però jo no els he trobat encara un tret diferencial que pugui marcar la identitat d’una zona concreta.

Cert que tenen mineralitat, cert que el terreny impregna caràcter i cert que la majoria d’ells es troben delimitats en una zona geogràfica concreta, però és tanta la varietat de vins, caves i escumosos i tantes les varietats de raïm que s’utilitzen que es desdibuixa una mica la seva identitat.

Jo, per exemple, no sóc capaç d’establir les diferències que pot tenir un dels grans vins del Massís del Garraf amb altres grans vins elaborats als costers de l’Ordal o de Mediona per citar algunes zones d’aquest Penedès sovint tant menystingut però amb grans vins que van naixent com a bolets. Sabrà el gran públic consumidor distingir-los?

El que realment s’amaga darrere de tot plegat, de forma totalment lícita, és el del reconeixement de marca per crear un segell amb el que anar a vendre; desmarcar-se d’un Penedès sense prestigi amb un nom, el de Garraf, que els pot obrir portes a curiosos, sumillers i aficionats i a la llarga qui sap si arribar a crear una pròpia denominació Garraf. De moment ja hi ha qui hi ha començat a posar el seu granet de sorra amb una pàgina web amb domini dogarraf.cat i accions al Facebook on es promouen els vins de la zona.

Penso que seria bo que es reconeguessin obertament aquests objectius de segregació que bona part dels elaboradors del Garraf esgrimeixen quan no hi ha micròfons ni autoritats oficials al davant i que d’altra banda no escapen absolutament a ningú. Una altra cosa serà com es conjuguen aquests amb els interessos d’una Denominació d’Origen Penedès que lluita per recuperar prestigi amb un territori unificat. Complicat, certament complicat.

La Do Penedès busca anunci

2011-05-02T23:55:00.003+02:00

Coneixedors que l’espot de Nadal de l’any passat no va acabar de tenir l’embranzida que caldria, la Denominació d’Origen Penedès ha encetat un procés de consultes a la recerca d’opinions que els ajudin a copsar quina pot ser la línia més adient pel futur anunci.

Per fer-ho tenen penjada una enquesta al seu lloc web en el que demanen si es considera apropiada la campanya de publicitat que es va fer per TV3; amb resultats, per cert, més a favor del "m’agrada” que no pas del “no m’agrada”.

Aquest migdia, aprofitant una trobada amb els mitjans de comunicació en el decurs de la presentació dels Nous Penedès a Barcelona, els responsables del Consell han fet també la pregunta als periodistes.

Personalment he explicat en diverses ocasions que l’anunci penedesenc no em va agradar per clacissitat excessiva i manca d’imaginació (cliqueu aquí si el voleu veure) i també vaig apuntar fa temps (cliqueu aquí) la possibilitat de modernitzar el missatge com fan amb els de la cervesa Damm. Però sobretot el que crec que calen són objectius clars.

Cal conèixer a qui ens adrecem. La norma bàsica de qualsevol comunicador és saber que ha d’adaptar el missatge al seu interlocutor i que quant més aconsegueixi saber d’aquest interlocutor, identificar-lo, classificar-lo, entendre’l i posar-se a la seva pell, més efectivitat aconseguirà amb el seu missatge.

Qui volem que consumeixi els vins de la Do Penedès? En qui volem incidir especialment?

Volem anar cap a un consumidor mig alt capaç de pagar més de 10-15-20 euros per ampolla i amb ganes de descoberta? Si és així apostem per les emocions, la cultura, el paisatge, la terra... però fem-ho sent coneixedors que tothom vol aquest tros de pastís i que l’hem de lluitar amb modernitat, amb sentiments i amb ganxo, davant de regions amb pressupostos molt més elevats que els nostres i segurament amb més tradició publicitària o amb més anomenada.

O potser volem anar cap a un consumidor més jove que no tingui prejudicis adquirits sobre una o altra zona i que vulgui descobrir vins de qualitat a preus raonables? Aleshores siguem trencadors. Anem a buscar-los amb imaginació i llenguatge jove; sabent que estarem sembrant i creant “cantera” pel futur.

Si finalment volem consolidar el públic de mitjana edat, bevedor de vins penedesencs des de fa anys i més o menys fidel a la zona ... fem-lo sentir orgullós dels vins que beu, donem-los-els valor afegit a través de la publicitat per tal que el consumidor se’n senti orgullós i faci de prescriptor a taula, estenent la taca d’oli dels comentaris positius envers els vins penedesnecs.

I consti que em deixo molts possibles públics objectius i desenes d’estratègies per arribar-hi.. però això ja és feina dels creatius publicitaris.

De moment crec que ja s’està fent un bon primer pas demanant opinió i replantejant estratègies.

QX, Pardas i Nadal, guanyadors del Concurs de Xarel·los de l'Aula de la Vinya i el Vi

2011-04-08T23:46:00.002+02:00

QX i Pardas han tornat a revalidar els seus merescuts títols de campions a la quarta edició del Concurs de Xarel•los que organitza l’Aula de la Vinya i el Vi de Sant Pere Molanta i que s’havia realitzat els anys anteriors a l’entorn de les activitats gastronòmiques que organitzaven al Pla del Penedès.

La final del Concurs s’ha fet aquesta nit a l’Aula amb la participació de les 8 mostres que han passat a la final després d’una selecció prèvia feta a cegues entre les 17 que entraven enguany a concurs, amb els requisits indispensables de ser xarel•lo 100% , d’anyades iguals o anteriors al 2009 i de no haver estat collites tastades anteriorment en aquest mateix concurs.

El resultat ha estat determinant pel QX 09, de Mas Candí, que revalida el seu títol de campió per tercer any consecutiu, seguit de l’Aspriu 09, de Celler Pardas, que aconsegueix aquesta plaça per segona vegada i del Xarel•lo de Nadal que entra per primer cop a la terna guanyadora.

Darrera d’ells han quedat uns excel•lents Les Cerveres 09, d’Oriol Rossell (a tan sols un punt de diferència del tercer classificat); el Viladellops 09, que s’apuntava com un dels favorits vista la seva puntuació a la primera ronda; el Gramona 09; l’Improvisacions 09 de Vinifera i l’Electio 08 de Parés Baltà.

Com sempre la valoració general no sempre ha de ser coincident amb la particular i tot i que reconec i comparteixo la valoració dels grans vins que fan els tres merescuts guanyadors, no voldria deixar de banda l’interès que m’han despertat l’Improvisacions de l’Enric Soler que tot i un punt de sulfurós inicial destapa tot un vinàs al darrere; el Finca Viladellops, que s’ha revelat com un gran proveïdor d’interessants aromes, tot i que m’ha resultat un pèl curt en boca; i finalment el Gramona que, fidel al seu estil particular, ha presentat un vi fresc i agradable. D’aquells que conviden a continuar tastant.

Moltes gràcies

2011-04-08T23:06:00.002+02:00

Tinc un deute pendent amb el gran nombre de persones que m’heu preguntat el perquè del meu llarg silenci al Blog. No sabeu com us agraeixo el vostre interès i la constància en poder anar seguint de tant en tant aquestes quatre ratlles vitivinícoles, però fins ara m’ha estat impossible poder anar actualitzat els posts com hauria volgut, per la qual cosa us demano sinceres disculpes.

Som-hi doncs!

Perquè ningú fa un anunci de vi o cava així?

2011-02-02T21:24:00.004+01:00

I després preguntem perquè la cervesa guanya més adeptes cada dia al nostre país. Perquè ningú fa anuncis de vi o de cava com aquests? Anuncis que toquen la fibra i que parlen de coses reals i no de sopars romàntics amb estovalles roses. Tant costa contractar aquesta agència? L'han presentat fa un parell de dies i ja és un clàssic.

Primer eno-hotel a Vilafranca

2011-01-26T12:06:00.009+01:00

Veure una grua en un celler en els temps que corren és tota una novetat i això és el que precisament sobta del perfil de les caves Mas Tinell, situades a la sortida de Vilafranca del Penedès, on ja han començat les obres per la construcció del que han anomenat com el Centre de Turisme Enològic Mas Tinell.

Els detalls del nou projecte es donaran a conèixer el proper dimarts en una compareixença de premsa però de moment se sap que es tracta d’un edifici de dues plantes sobre el nivell de sòl, encarat a les vinyes i amb formes circulars que recorden la imatge d’ampolles alineades.

L’edifici tindrà un total de 2470,75m2, dels quals 1215,50m2 estaran sota terra. La planta soterrani es destinarà a sala d'ampolles i barriques i s’hi ubicarà una sala d’actes.

A la planta baixa hi haurà una sala per a tastos a més dels accessos al complex i a la primera planta és on s’ubicarà l'hotel enoturístic.

El nou edifici és obra de l’arquitecte Josep Juanpere, de l’estudi GCA Arquitectes Associats, el mateix gabinet que ha realitzat ja altres hotels com el Dolce Sitges, al 2004, diversos establiments per la cadena Vincci a Madrid o l’interiorisme de la Torre Hesperia de Barcelona.

Llàstima d’esforços al Vinya & Tast

2011-01-25T15:33:00.004+01:00

Avui tanca les seves portes la Fira Vinya & Tast de Vilanova, un certamen que segurament ha suposat molts esforços per part dels organitzadors per tirar-lo endavant, però que es clou amb una més que discreta afluència de públic i una encara més discreta participació d’empreses.

A més s’hi ha sumat una llarga llista de condicionants que a posteriori sembla molt fàcil resumir però que d’entrada ja feien dubtar de la viabilitat del projecte.

Per començar Neàpolis no crec que sigui el millor espai per celebrar una fira que vol captar públic, per la seva ubicació poc cèntrica. Les dates tampoc han estat les més encertades perquè fer una fira en ple mes de gener és com plantar una flor al desert. Hagués estat més fàcil fer-la en un moment de més activitat a la ciutat com per exemple a la Fira de Novembre, quan la gent està més predisposada a sortir de casa i mira més els calendaris d’activitats paral•leles.

Finalment l’afluència de cellers i establiments expositors tampoc ha estat exuberant, possiblement perquè la situació no està per fer grans dispendis. Em comenten que cada expositor ha pagat uns 300- 400 euros per ser present a la fira i, tot i que no es tracta d’una gran despesa, tot acaba sumant. Fins i tot un d’ells ja em deia el primer dia que veia difícil que hi tornés.

Malgrat tot és d’elogiar l’esforç que em consta que han fet les organitzadores, la capacitat que han tingut d’engrescar a uns i altres i el programa paral•lel d’activitats que han muntat, amb algunes xerrades interessants i amb tastos que han omplert gairebé sempre les 20 i poques places preparades per a cada sessió.

Jay Miller: M'encanten els caves rosats

2011-01-15T18:36:00.003+01:00

Asseguda en un racó de la sala de tast de l’Incavi on Jay Miller avalua desenes de mostres que té preparades aquest matí de dissabte observo aquest gurú del món del vi que gairebé em recorda un afable Santa Claus sense uniforme. Segueix una rutina metòdica que comença amb la lectura de la fitxa del vi, segueix amb l’avaluació de l’etiqueta i la informació de l’ampolla i continua amb l’anàlisi, primer en fase olfactiva i posteriorment amb el tast pròpiament dit. Sempre és ell qui se serveix el vi.

Calculo que destina una mitjana de 3 minuts a cada vi tot i que amb algun , no sé pas si per molt bo o perquè dubta, s’hi ha estat fins a cinc minuts. No sembla que tingui pressa. Avui està tastant fonamentalment vins de la Terra Alta, la Conca de Barberà i el Pla del Bages. Ahir la sessió va ser de caves.

En acabar aprofito per conversar amb ell sobre la seva professió i sobre el vi abans no marxi a un dinar on l'esperen ja fa una estona.

Heus aquí alguns fragments de la conversa amb l’afegit d’algun apunt de Pancho Campo, Master of Wine i co-organitzador de la visita de Miller a Catalunya:

IP: Envejo la seva feina.

JM: És una molt bona feina però pensa que em passo el dia menjant i bevent. Tot i que he de reconèixer que és un plaer que algú es guanyi la vida fent allò que realment li agrada. Com puc cansar-me així? Jo tant sols em canso quan m’esgoto mentalment i això és difícil que passi quan fas el que realment t’agrada.

IP: No és massa responsabilitat el fet que una valoració seva feta a partir d’un tast pugui catapultar un vi al mercat dels EEUU?

JM: Realment hi ha dies que no acabo d’entendre com pot ser que les meves puntuacions puguin tenir tanta influència en les opcions de compra dels consumidors.

PC: Parker afirmava durant una estada a Espanya que no es consideren crítics ni es consideren ningú per criticar un vi. Diuen que sols busquen les característiques d’un vi i el recomanen.

IP: Són importants les varietats autòctones per al públic consumidor nord-americà?

JM: El públic americà és molt obert a tastar qualsevol cosa, és molt curiós i vol tastar sempre coses noves. Això, però, no vol dir que es tanqui a les varietats tradicionals. Jo no em tanco a les varietats tradicionals sempre que aquestes produeixin bons vins. A vegades una varietat de les clàssiques pot adaptar-se molt bé a una zona i donar un gran vi. Sempre que un raïm sigui autòcton millor però sempre cal que doni un gran vi.

IP: Creu que el consumidor de base entén molts dels vins fets amb aquestes varietats o acaba decantant-se per les clàssiques franceses o aquelles que ja coneix sobradament?

JM: El consumidor americà comença buscant el vi per varietats però una vegada que han experimentat són molt més aventurers i més oberts que els europeus. Si un vi els agrada, els produeix plaer i té una bona relació qualitat preu, ja s’ha triomfat.

IP: La moda dels blancs que sembla que s’està començant a apoderar del mercat espanyol, també existeix a l’altre cantó de l’Atlàntic?

JM: Als Estats Units sempre han conegut els blancs de Califòrnia, amb molta fusta. Ara s’està equilibrant i es comencen a conèixer molts altres vins com els espanyols Verdejo o Godellos, sense tanta fusta. Això està provocant que el públic busqui què més pot oferir Espanya, i tot això en un moment en el que l’economia és fonamental. Ara é sun molt bon moment pels blancs que no passin de 15-20 dòlars de venta al públic o pels negres que no superin els 25 dòlars.

IP: Què li han semblat els caves tastats?

JM: Realment bons. En els darrers 5 anys la qualitat del cava que arriba als estats units ha millorat moltíssim i ara realment trobem molts bons productes, tant o més bons que alguns xampanys.

IP: Quin és el perfil consumidor de cava als EEUU?

JM: Hi ha de tot tipus, però sobretot és gent que ha descobert que hi ha bons escumosos i de bona qualitat a un preu molt bo. Pensa que un xampany normal costa actualment uns 45 dòlars mentre que pots trobar molt bons caves a 20-25 dòlars. És per això que penso que el cava té un gran futur als Estats Units. Cada vegada hi ha més gent que els pren per dies assenyalats com Nadal o el Dia d’Acció de Gràcies, però encara pot augmentar el seu consum.

IP: I els caves rosats?

JM: Els rosats són fantàstics pels vostres pernils. Ara allà comencem a tenir bones xarcuteries on comprar embotits tan bons com els que teniu aquí i per a aquests productes els caves rosats són realment bons. M’encanten els caves rosats.

Un departament amb aires de cervesa

2011-01-14T16:00:00.003+01:00

Que algú m’expliqui perquè sempre que un nou govern, sigui del color que sigui, desembarca a qualsevol institució comença a canviar els noms dels seus departaments. D’acord que tothom s’ha de fer la casa a mida però cal que en temps de crisi haguem de gastar en nova papereria institucional i en mil i una tonteries com aquestes?

Després de la presa de possessió del Conseller Pelegrí em temia que podia tornar a passar i així ha estat. Avui he rebut una convocatòria de premsa del DAAM, que abans era DAR, anteriorment DARP i més antigament ja ni m’enrecordo.

És a dir que l’antic Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural passa a denominar-se Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Segur que la despesa del canvi no és desorbitada però realment n’hi ha per parar bojos. I a més van i li posen un nom que sona a cervesa.

Un any sense Joan Milà

2011-01-13T10:49:00.000+01:00

El 12 de gener de 2010 quedarà a la memòria de molts amants del món del vi perquè va ser la nit/matinada del 12 o matí de l’endemà quan tots vam conèixer la notícia de la mort del mestre Milà.

En els cellers on hi deixava la seva petjada continua viu el seu record i aquells que el vam apreciar seguim recordant el seu caràcter tempestuós i divertit.

Un brindis en honor teu, Joan!

Jay Miller desembarca a Catalunya

2011-01-13T10:26:00.004+01:00

A l’estil de “Bienvenido Mr. Marshall”, un centenar de cellers catalans esperen aquests propers dies la visita d’un dels crític de vins més influents del món per darrera del seu cap, en Robert Parker. I no és per menys ja que una bona puntuació de Jay Miller a The Wine Advocate pot catapultar un vi al mercat nord-americà i multiplicar les seves vendes fins a exhaurir existències.

Trenta cellers per visitar i tres centes setanta mostres de vi i cava per tastar, més els productes que degusti a cadascun dels cellers, són les xifres d’un viatge que comença avui dijous amb una visita de deu dies a Catalunya i dos a Aragó.

El programa, que s’ha hagut d’anar modificant constantment al llarg de la setmana, preveu un atapeït calendari de visites, sessions de tast i trobades amb empresaris catalans que s’ha fet atenent la peticions del propi Miller que ha demanat als organitzadors quines zones volia visitar, quins cellers i on volia tastar (DOQ Priorat, DO Montsant, DO Empordà i DO Penedès).

Per desig exprés de Miller en aquesta ocasió tan sols es tastaran vins negres i caves, blancs o rosats. La recepció de les mostres l’ha coordinada l’Incavi que ha demanat, com a requisits indispensables, que els vins i caves es poguessin adquirir als Estats Units, que es fixés el seu preu en dòlars i que no fossin anyades tastades prèviament pel crític.

De psicòleg a crític de vins

Si Robert Parker va passar d’advocat a crític de vins de prestigi internacional, un dels seus principals col•laboradors tampoc es queda curt. Jay Miller té 64 anys, és psicòleg clínic de formació i enguany ha celebrat el seu que vint-i-cinquè aniversari tastant al costat de Parker. A banda dels vins espanyols, Miller també puntua els vins de Xile, Argentina, Washington, Oregon i Porto per la revista.

Home de poques paraules, en una recent entrevista al portal Verema amb Pancho Campo, co-organitzador de la visita junt amb l’Incavi, Miller reconeixia que durant els primers anys de The Wine Advocate, als Estats Units sols coneixien Torres, Vega Sicilia i una mica de Rioja i afegeix que quan havien de tastar els vins disponibles al mercat americà solien ser sessions de tast poc interessants. Ara, però, en destaca la diversitat de varietats i afegeix que “és impressionant el salt qualitatiu que han fet els vins espanyols en els darrers 15 o 20 anys, convertint-se en el país que ofereix la millor relació preu-qualitat”.

Sol solet vine'm a veure pels anuncis de Nadal

2011-01-04T08:00:00.001+01:00

Segon capítol de la meva addicció nadalenca als anuncis de vins i caves nadalencs.

Ahir parlava de l’anunci de la Do Penedès amb el seu super eslògan “Sol i Vi” i avui toca els dels dos grans que he pogut veure aquestes darreres setmanes a totes les pantalles hagudes i per haver.

D’entrada m’agradaria saber què li ha agafat a tothom aquest any amb el sol i la llum. Els del Penedès promocionen Sol i Vi, els de Freixenet “Sale el Sol” i els de Codorníu no parlen de sol però l’Anna de Codorníu ho il•lumina tot al seu pas. Sort que aquest any no han passat l’anunci del Viña Sol de Torres (que per cert, guarda una semblança amb el de la DO Penedès).

Segur que la idea del sol dóna ànims davant la crisi però al final aconseguiran que acabem cremats per insolació.

D’entrada cada vegada que veig la Shakira daurada dubto si estic veient l’anunci del perfum que la cantant està promovent aquests Nadals o l’espot de Freixenet. De fet encara no sé si puc dir espot a l’espot de Freixenet perquè tot i que aplaudeixo la idea de jugar a tres bandes el tema de la promoció, la publicitat i la solidaritat, crec que l’anunci final els ha quedat una mica estrany. Això de que les imatges de l’anunci formin part d’un videoclip em desconcerta. No li entenc el fil conductor i encara em costa entendre la lletra de la cançó. I serà que no l’he vist de vegades.

A Codorníu en canvi no arrisquen. No poden fer grans presentacions perquè no tenen grans estrelles ni generen tants comentaris mediàtics però continuen en la seva línia clàssica, passant l’anunci fins la sacietat i transmetent elegància, sobrietat i glamour. Aquest any hi ha afegit el toc del vestit, obra del dissenyador Lorenzo Caprile, tot i que em sembla que ha estat una veritable carambola ja que segons em va explicar Mar Raventós durant la presentació de l’espot a Madrid, ella mateixa va demanar a Caprile que fes el vestit tan sols 4 o 5 dies abans del rodatge i aquest va haver de treballar nit i dia al seu taller per acabar-lo. No crec que la gran majoria d’espectadors que han vist l’anunci sàpiguen que és de Caprile, ni que està fet amb teles de fa un segle, ni que té pedreria brodada a mà en prestigiosos tallers parisencs, però com a mínim els ha donat per poder fer una mica d’enrenou previ a l’espot.

Penedès anunciat

2011-01-03T23:55:00.004+01:00

Aquest vespre he aconseguit veure l’anunci de la Denominació d’Origen Penedès. No pas a la televisió, tot i que he intentat empastar-me unes quantes pauses publicitàries de Tv3 a la recerca de l’espot, sinó a internet ja que sembla que, finalment, l’agencia Talkcom el va penjar a Youtube el passat 22 de desembre, gairebé dues setmanes després que comencés emetre’s per televisió.

Me l’he mirat unes quantes vegades seguides però encara no sé quina conclusió extreure’n. Les tres o quatre persones que m’havien comentat que l’havien vist me l’havien deixat d’horrorós en amunt i potser per això en veure’l he pensat que no estava tan malament.

Això sí, podrien haver estat menys ensucrats i més originals perquè no es deixa ni un sol tòpic: la parella romàntica mirant una posta de sol a les vinyes (amb cadires???), la parella en un àpat a la vora del mar (en una taula quilomètrica en la que si realment han de brindar acabaran amb l’espatlla dislocada) i finalment amb una fantàstica, cordial i poc creïble reunió d’amics.

Segurament és un anunci dedicat a un consumidor tipus, que jo sempre dic que no acabo d’entendre, però a mi em sembla sobretot poc creïble. Beuré Penedès si l’associo amb estades romàntiques en parella o amics? Recordaré la imatge Penedès per molt que l’associïn amb el Sol i el Vi? Aniré a tastar-hi els vins, com em demana el text de l'espot?

Que per cert, m’encantaria que algun dia m’expliqui algú en quin estudi o en quina necessitat detectada s’ha basat la creació d’un eslògan que parli de sol per promoure el vi. I ja de pas que m’expliquin perquè cal lligar el vi amb el mar. Ja sé que la Do Penedès arriba a la costa i que la marina influeix notablement els vins però que vagi algú a aquesta costa a veure quins vins es troba.

A mi m’hagués captivat molt més algun espot que parlés de la terra, de l’eforç per tirar endavant, de la lluita per aconseguir un vi i de la seva qualitat. Fins i tot hauria estat bé un anunci que respirés enoturisme o que convidés a identificar els nostres vins amb una tradició ancestral. En definitiva un anunci que transmetés emocions de les que es recorden.

En aquest sentit són superlatives les campanyes que realitzen des de La Rioja associant el vi a experiències vitals. Amb uns pressupostos enormes, és cert, però estic segura que aquestes campanyes estan aconseguint resultats espectaculars.

I què dir dels clàssics anuncis del cava?
No me’ls podia pas deixar. Demà més.

Bones Festes

2010-12-23T23:48:00.002+01:00

Juegabolos 2006 de Valderiz

2010-12-21T20:05:00.003+01:00

NOM: Valderiz Juegabolos 2006
DO: Ribera del Duero
Celler: Valderiz
Varietats: 100% Trempranillo
PVP: 25 € aproximadament
Data de tast: 17/12/10

La paraula que em va venir al cap en tastar el primer glop de Valderiz Juegabolos 2006 no la puc reproduir en aquest text sinó vull semblar grollera. Uns succedanis molt descafeïnats del terme podrien ser ridiculeses com “culleres!” “òndia!” o “vatua l’olla” però cap serveix realment per expressar en paraules les sensacions que transmet el vi.

Al nas ja reivindica amb una força prometedora un reguitzell de fruita madura i apunta sense estridències els torrats de la fusta.

En boca s’acaba de produir l’explosió d’un vi amb fruita i tocs de les notes clàssiques làctiques dels vins de la Ribera del Duero, golós, càlid i rodó que els asseguro que no deixa indiferent. És un d’aquells vins que es recorden.

Es tracta d’un “tempranillo” nascut de la vinya “La Guindalera” que Tomás Esteban, el propietari del celler Valderiz, va plantar l’any 1985. La fermentació es fa en una tina de fusta y envelleix posteriorment 30 mesos en les barriques d’aquest celler (80% roure francès i 20% americà).

La filosofia de Valderiz és clara: màxima cura per l’entorn natural de les vinyes, mínimes intervencions al vi i sobretot molta, molta tranquil•litat en l’elaboració.

L’harmonia que transmet el vi segur que és el fruit de tot plegat.

Xarel•lo Vermell que no pot ser Penedès

2010-12-20T15:49:00.000+01:00

El passat dijous tenia ocasió de compartir un agradable tast amb un dels integrants del projecte 10 Sentits que em comentava que en Josep Mitjans, responsable de Loxarel, s’ha vist obligat a embotellar el seu xarel•lo vermell, varietat més que antiga al Penedès, sota l’adscripció de vi de taula.

Crec que sobren els comentaris.

Si voleu més Informació sobre el tema, els amics dels 10 Sentits han elaborat aquest post al seu blog.

Una estranya reconciliació

2010-12-19T22:32:00.001+01:00

Avui m’he reconciliat amb l’Índigena de Parés Baltà. I no és pas que m’hagués jugat cap malifeta, al contrari, però les dues vegades que havia tingut ocasió de tastar-lo m’havia semblat curt d’aromes en nas i correcte en boca, però sense superlatius.

A més curiosament cada vegada que sortia a la conversa d’algun aficionat o professional la referència a aquest vi, jo escoltava atentament les meravelles que n’explicaven tot pensant que les meves topades amb el vi havien estat en dies d’aquells que millor no tastar, segons el calendari biodinàmic.

Aquest matí hi he tornat.

A les onze he arribat al pavelló de tast de la Fira del Gall de Vilafranca disposada a participar en el Concurs de Tast que organitza l’Associació Vinícola Catalana (AVC) amb un bon grapat d’amics i coneguts. He aprofitat per tastar uns quants vins que podien sortir a la primera fase del concurs i de pas per anar escalfant el paladar. He tornat a tastar l’Indígena i de nou he tingut la mateixa sensació que les vegades anteriors. Juro que m’he mosquejat.

Una bona estona després i ja a la final del concurs, el vi ha tornat a aparèixer. El director del tast, l’enòleg Pere Escudé ha explicat que darrera les ampolles tapades s’hi amagaven dos vins de Do’s espanyoles, un del nou món, que fàcilment hem reconegut com a sud-africà per alguna pista afegida i un vi del Penedès.

Li he donat quaranta tombs. Buscava un Penedès amb els verds del cabernet o del merlot però no em quadrava. De fet no em quadrava res.

Finalment l’he trobat. Era l’Índigena. Era el mateix que havia tastat gairebé tres hores abans però ara, al contrari que tota la resta d’ocasions, el vi em parlava de fruites madures, de melmelades, de terres minerals i de calidesa. Ara si era la garnatxa fantàstica que altres havien sabut trobar. L’únic que la diferenciava de la resta de tastos ha estat el temps del vi a la copa per la qual cosa, i si em permeteu la recomanació, quan el serviu, deixeu el vi esplaiar-se una bona estona abans de tastar-lo.

Per cert, no he quedat entre els tres guanyadors del Concurs però m’ho he passat genial.

Top de vins catalans per presentar la Guia 2011

2010-12-18T10:20:00.001+01:00

M’encanta quan rebo una convocatòria per assistir a un tast a l’hotel que hi ha a sobre de l’estació de Sants. Segurament no és el més luxós de la ciutat però és comodíssim sortir del tren, pujar les escales i poder començar a tastar.

Amb aquesta bona predisposició vaig arribar dijous a la sessió de degustació que els amics de la Guia de Vins de Catalunya van organitzar per donar a conèixer els vins més puntuats de la guia del 2011 i de pas presentar la nova publicació.

Tot just entrar, un conegut m’increpà amistosament per no haver arribat abans i aprofitar per tastar tot el que hi havia alhora que em digué “és una passada, vas de celler en celler sabent que el que tastaràs és del millor que es fa”.

Realment vaig comprovar, no sense dificultats, que tenia raó. El problema era que hi havia tant poc espai de taulell per mostrar els vins de cada celler que molt sovint acabaves preguntant pel vi al del celler del costat.

Més enllà d’aquesta errada, sens dubte incòmode i agobiant alhora de tastar els vins i parlar amb els seus autors, la tarda va resultar genial.

En aquesta ocasió em vaig decantar per tastar blancs i he de reconèixer que feia temps que no gaudia tant assaborint xarel•los com el QX 2009 de Mas Candí, absolutament genial com sempre; o garnatxes com el Flor de Garnatxa 2008, de celler La Bòbila; El Quintà 2008, de Barbara Forés; el Nivia 2008 de Mas Llunes; el Didó 2009, de Venus la Universal (garnatxa blanca i macabeu) o l’Odysseus 2009 de Ithaca, entre molts altres.

Genials també el macabeu Akiles 2009 de Viñedos de Ithaca (confesso la meva admiració des vins d’aquesta veritat), el Montonega del penedesencs Mas Rodó o el Giró 2009, elaborat amb una desconeguda giró blanca per Giró Ribot. I tot plegat sense oblidar el fantàstic criança Petrea 2005 de Mas Comtal.

Tot això, a més, gaudint de bona conversa amb companys de tast i amb cellerers que anaves trobant a cada pas.

Ara, tan sols queda començar a estudiar-se la Guia de Vins de Catalunya i analitzar les conclusions que en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo ens ofereixen aquest any... però això serà objecte d’un altre post.

Rioja 5 - Catalunya 3, al Corte Inglés

2010-12-16T22:55:00.000+01:00

Tomb pel club del Gourmet del Corte Inglés de plaça de Catalunya. Molta gent i molta delicadesa preparada per ser degustada en els àpats nadalencs.

Entro a la petita sala que tenen reservada pels vins i compto prestatgeries.

1 de Blancs de Catalunya

2 de Vins de Catalunya (negres)

5 de Rioja
3 de diverses DO’s barrejades (no catalanes)
2,5 de Ribera del Duero
1,5 de vins d’importació
1 de vins de França
1 de blancs diversos (no catalans)
3 de cava
1 de xampany

Quan algú dissenya l’estratègia de promoció dels vins catalans s’enrecorda de trucar el telèfon del Corte Inglés?

Vilarnau proposa canviar taps de suro per regals

2010-12-15T16:56:00.003+01:00

Tots els meus amics i familiars apareixen de tant en tant per casa meva amb una bosseta de taps de suro per la meva col•lecció que vaig començar ja fa alguns anys i que m’ha portat a anar omplint grans gerros de vidre arreu de casa.

Certament fan bonic però ha arribat un punt que la capacitat dels meus gerros comença a estar saturada i ja no sé què fer amb els taps.

Vilarnau, però, m’ha donat la solució.

Aquest migdia han presentat a les seves caves d’Espiells un acord amb el sector surer mitjançant el qual llancen la campanya “Tu recicles, Vilarnau transforma”, mitjançant la qual volen fer palès el recolzament al sector surer per part de les caves del grup Gonzalez Byas.

No sé si recolliran gaires tones de taps però l’he trobada una idea genial pel que té de novedosa i perquè penso que amb ella aconseguiran un ressò mediàtic que no tindrien per altres vies.

La iniciativa arrencarà de les botigues especialitzades on el client que compri una ampolla de qualsevol producte de Vilarnau serà obsequiat amb un cartró foradat amb deu orificis que serviran per anar-hi col•locant taps de suro usats, ja siguin de vi o de cava. Un cop emplenat, el cartró es retornarà a la botiga on el comerciant el bescanviarà per un regal. En aquesta primera ocasió serà un marc de fotos fet amb suro però no descarten fer sotagots, tapes de llibres o altres objectes decoratius.

Els taps usats aniran omplint unes urnes creades especialment per la campanya i es retornaran a les indústries sureres que esmicolaran el suro per crear nous objectes. Descarten que el suro sigui reutilitzat per fer nous taps, però creuen que l’artesania i la decoració són camps on poden fer encara un gran treball.

Tant els surers com Vilarnau reconeixen que la campanya pretén ser un primer pas per conscienciar del reciclatge d’un producte que no té efectes contaminants per al medi ambient però que pot tenir molts altres usos que els d’anar a un abocador comú.

A Portugal sembla que el reciclatge de taps és un fet molt extès. A Catalunya caldrà veure si arrela.

De la vinya al vers

2010-12-12T19:59:00.005+01:00

Sovint parlo en aquest blog de comercialització, vendes, collites, preus, reglaments... però avui permetreu que em faci ressò del vers que el soci de Covides Miquel Lleixà ha llegit aquest matí en el decurs de l’esmorzar que la cooperativa celebra cada any amb els seus associats.

Entre ironia i ironia, resumeix a la perfecció què en pensen els pagesos de tot el sistema que els envolta. És la seva visió, parcial com totes les altres, però poques vegades tan ben resumida com en aquesta composició.

Tot seguit farem la presentació

del vi novell d’aquesta anyada,

fruit del treball, de l’esforç, de la suor

i de més d’una ensulfatada.

Varem haver de podar amb fang,

amb l’aigua gairebé al genoll.

I algú, sense lògica, mentrestant

ens abaixava el preu del vi a doll.

Ens traiem el carnet de manipulador

del producte fitosanitari

i escampem un difusor

per ficar el corc dins l’armari.

Hem de fer cursos de seguretat,

hem d’anar ben protegits,

amb un guant encarcarat

que no ens deixa moure els dits.

Hem de tenir els collidors

amb més papers que enteniment

i si et venen els inspectors

et tracten pitjor que a un delinqüent.

Apuntem tots els tractaments;

per cada pet, fem una esquerda.

Es ben cert que hi ha moments

que ho enviaries tot a la merda.

I perquè tanta i tanta DO?

Catalunya, Cava, Penedès.

Perquè tenim la impressió

que no ajuden al pagès?

Tantes i tantes fronteres

sembla que les hagin inventat

per que els que remenen les cireres

ho tinguin tot més ben lligat.

Les DO’s tenen un bon reglament

però el que realment ens dol

és que sigui incoherent

el seu sistema de control.

Doncs ens emprenya

que es controli més el viticultor

que a tota l’altra penya

que viu del nostre sector.

Rebem pel tort i pel dret,

no paren de fer-nos la punyeta

i aviat per pixar al costat d’un cep

de casa ens faran dur la gibrelleta.

Però tot i viure amb aquestes lacres

que s’han enganxat al món del vi

no ens faran prous xacres

per fer-nos defallir.

Des de la humilitat,

ens ha d’omplir d’orgull,

ser amos de l’empresa que tenim.

I us asseguro que a dia d’avui

és la millor per rebre el raïm.

Tenim un vi reconegut,

tenim un cava excel•lent,

tenim un celler collonut,

enveja de molta gent

Per tant si algú us provoca

ficant la nostra empresa en dubte,

traieu pit i ompliu-vos la boca

defensant Covides i el seu producte.

Caprile i Codorníu en la seva línia clàssica

2010-12-02T14:37:00.009+01:00

Per primera vegada Codorníu ha decidit vincular el seu anunci de Nadal al món de la moda amb la col·laboració del dissenyador de modes Lorenzo Caprile.

Mar Raventós, presidenta de Codorníu, ha explicat aquest migdia a la fàbrica de Tapissos de Madrid que volien lligar la marca al nom d'un creador espanyol, jove, que vestís a dones emblemàtiques i que s'identifiqués amb els valors de Codorníu.

L'anunci està rodat a Hongría i segueix la línia clàssica de la marca de cava. En aquesta ocasió es veu una model que representa ser Anna de Codorníu, la primera dona coneguda de la família.

El vestit, obra de Caprile, està fet amb teles que procedeixen de vestits que van pertànyer a la dissenyadora francesa Madame Vionnet, que va passar a la història de la moda per ser la primera en harmonitzar elegància i comoditat al vestuari femení.

L'anunci es podrà veure a partir del dia 6 de desembre a les televisions estatals i possiblement també a les dels Estats Units.

A banda d'aquest espot, la firma farà una campanya genèria de la marca Codorníu en premsa escrita amb persones que han volgut identificar amb els seus valors de marca de tenacitat, treball i esforç: Isabel Coixet, Eduard Fernandez, Manuel Outomuro, Àngela Becerra i el mateix Lorenzo Caprile.

A la presentació Corodorníu ha mostrat el vestit com a peça d'art entorn la que gira la campanya si bé no han volgut avançar encara quin serà el destí definitiu de la peça.

Cliqueu aquí si voleu enllaçar amb la pàgina que us permet veure l'anunci

Blog recomanat al 3cat24

2010-11-30T15:41:00.001+01:00

Ja sé que no es tracta d’una reflexió vitivinícola però aquest matí el 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, ha escollit aquest blog com a recomanació del dia per als usuaris d’aquest portal.

http://www.3cat24.cat/blogs
(A l'apartat del blog del dia)

La veritat és que m'ha fet molta il•lusió i per això ho he volgut compartir amb tots vosaltres.
Moltes gràcies a la gent del 3cat24 per escollir-lo i a tots vosaltres per seguir-lo.

Les catedrals encara existeixen

2010-11-27T09:55:00.000+01:00

Jo pensava que amb els projectes modernistes per a Codorníu o els de Cesar Martinell per als grans cellers cooperatius de Catalunya s’havien acabat les catedrals del vi però ahir, coincidint amb la presentació del llibre dels vint-i-cinc anys de l’Associació Catalana d’Enòlegs, en vaig descobrir una altra.

Mira que hi hem passat per davant centenars de vegades, però realment la seva estructura d’obra vista amaga a l’interior una obra fenomenal i digna dels grans temples de vi.

Parlo del celler que Juvé i Camps va començar a construir a principis dels 90 a Espiells, obra de l’arquitecte de la família Josep Juvé i Raventós. 25.000 metres quadrats inaugurats a principis d’aquest segle que amaguem un dels grans cellers de Catalunya.

Llàstima que no estigui obert a les visites del públic.

Bugada al sistema penedesenc

2010-11-26T18:30:00.001+01:00

Acabo de lliurar (tard com sempre) el meu darrer article de la revista Perpectiva de l’Adeg que apareixerà d’aquí a pocs dies. Us proposo un petit tast de l'escrit per anar fent boca..... (així que aparegui publicat en penjaré el contingut complet)

Què els semblarien mil titulars de premsa anunciant que la Do Penedès ha decidit donar de debò un cop de timó i que augmentaran tant els controls de qualitat que sols entraran com a vins amb DO la meitat dels que hi ha actualment? No creuen que aquesta seria una notícia bomba i que començaria a donar una percepció de que les coses es volen canviar de debò?

En honor a la veritat la idea no és ben bé meva sinó que me la va inspirar el propi director del Consell Regulador, en Josep Ribas, quan en el decurs d’un dinar amb representants de diversos mitjans va explicar que els antics vins del Priorat eren durs i difícils. “I quan va canviar el Priorat?”, va preguntar. “Doncs el dia que van arribar els quatre elaboradors i de fora i van decidir fer cau i net amb el que s’havia fet fins ara”.

Sincerament crec que aquí no cal ser tan radical com van haver de ser-ho allà ara fa 15 o 20 anys però ja fa temps que fa falta una bona bugada d’aquelles que estens un dia de vent i que, en recollir la roba, trobes que han volat la meitat dels llençols.

El Penedès té molt bons vins i una diversitat climàtica fenomenal. Zones com les dels costers de l’Ordal, el Garraf, les vessants muntanyoses del Baix Penedès, les planes i els costers de Mediona o les terres altes de Pontons poden donar, i de fet ens regalen cada any, vins excel•lents. Segurament poc coneguts encara però majoritàriament genials i dignes de competir amb qualsevol gran vi de qualsevol gran zona que es vulguin imaginar.

La resta deixem-la pel cava. No pas perquè siguin de qualitat inferior. Al contrari. Deixem-les-hi perquè és en aquestes zones on la producció pel cava pot esplaiar-se amb comoditat i perquè és aquí on neixen productes fenomenals.

Serà que sóc de poble?

2010-11-24T22:47:00.002+01:00

Durant anys he assistit a incomptables rodes de premsa. N’hi han hagut d’interessants, d’avorrides, d’inintel•ligibles, d’inacabables, de repetitives... però la d’avui ha estat una de les més surrealistes que recordo.

Parlo de la roda de premsa que Freixenet havia convocat a les 4, a l’impressionant Hotel Vela de Barcelona, amb la mediàtica Shakira, per presentar “les novetats de la Campanya Freixenet Carta Nevada 2010”.

M’assec i observo la gran taula presidencial col•locada davant d’un fantàstic contrallum i els fotògrafs queixant-se perquè no els sortiran bé les imatges.

A les 4, en Pere Bonet, director de Comunicació de Freixenet, explica que Shakira s’està preparant per al concert, que això porta molt més temps del que es pensaven i que mentre aprofitaran per parlar de la fundació pies Delcazos amb la seva directora María Emma Mencía.

De moment de la senyora Mencía ni rastre. En Pere Bonet continua allargant el discurs.

A les 16.20h arriba María Emma Mencía, gairebé li pren la paraula a en Pere Bonet i comença a explicar com és la fundació i què fa. Molt interessant.

A les 16.32 s’obre una de les portes de la sala i a mitja compareixença entren els membres de la família (Ferrers i Bonets). En Pere Bonet no sap si parar o continuar i és la senyora Mencía qui acaba donant la benvinguda als presidents i publicistes.

A les 16.40 encara no han acabat ni de respondre la segona pregunta i anuncien que Shakira està baixant.

Una periodista que tinc dues fileres més endavant aplaudeix emocionada tot i que ho fa amb delicadesa perquè no es noti.

Demanen als membres de la taula que s’aixequin i vagin al final de la sala per rebre l’artista. (no portaven ni cinc minuts asseguts).

María Emma Mencía agafa del braç, com bonament pot, el president Josep Ferrer, per ajudar-lo a baixar les escales mentre és abordada per en Jesús Mariñas que no para d’atabalar-la mentre baixa.

De cop i volta explosió de flashos.

Al final de la gran sala desenes de persones amuntegades criden “Shakira por favor, aquí”, “Shakira, a la derecha” “Shakira al centro”, “Shakira, a la izquierda”.

Escolto que un periodista que s’ha quedat assegut darrera meu diu “al final la chica se va a cabrear y los va a dejar a todos plantaos”.

Un minut i mig de flashos i de Shakires i la comitiva es dirigeix a la taula presidencial.

Pugen i seuen.

Quan ja estan asseguts en Pere Bonet diu que s’han equivocat i que havien de seure a la primera fila per visionar una part del muntatge que ja tenen fet.

Moments d’incertesa. Decideixen quedar-se.

Visionat del vídeo.

Acaba el vídeo i comença el concurs d’absurditats.

Trenca el gel en Javier Fernandez, un periodista de Madrid, amb una pregunta cabal, mentre veig que davant meu la Teresa Berengueras està fent saltets a la cadira demanant el micròfon. Al final l’aconsegueix però .... mala sooort! En Jesús Mariñas en tenia un altre i gairebé interromp la resposta de Shakira per deixar anar la pregunta que deu ser la més interessant de la tarda “¿te has comprado un piso en Barcelona?

No veig la cara de la Teresa Berengueres però em sembla que s’ha empipat de valent. D’una revolada li torna el micro a l’assistent i li diu que ja no vol preguntar res.

La roda de premsa continua amb la Shakira trampejant preguntes personals, insinuacions sobre relacions amb jugadors de futbol, presumptes plagis de cançons o qüestions sobre si pensa cantar en català. Fins i tot li pregunten si li han posat alguna multa per anar en moto sense casc i banyar-se en una font pública de Barcelona en un anterior videoclip. Ella aguanta estoicament i s’ho fa venir bé gairebé sempre per tornar al tema de la “Pies Descalzos”, a la tasca que estan duent a terme i a la importància de l’educació com a única via de desenvolupament dels nens i nens que acullen a la Fundació. Vaja! que demostra que té el cap ben moblat.

Hi ha veritables batalles visuals per intentar agafar la paraula i fer una pregunta.

Mentre, els fotògrafs s’han atrinxerat asseguts davant l’escenari continuen la seva cançoneta incessant amb els disparadors de les càmeres fotogràfiques, ara ja per sort sense flashos.

A les 17.20 la Shakira agraeix, s’aixeca i marxa.

I.. saben una cosa.. ? encara ningú ha parlat del Carta Nevada, ni ningú ha demanat a la Shakira si li agrada el cava o si en beu. Segurament podria haver fet jo la pregunta però... realment interessava a algú?

De tota manera no em facin gaire cas.. segurament com que jo sóc de poble no hi entenc de famosos.

Vins, història, gastronomia i literatura

2010-11-19T19:46:00.001+01:00

Autor: Pere Sans

Títol: CVINA

Editorial: Comanegra
ISBN: 978-84-937519-1-3
PVP: 29,50 http://www.casadellibro.com/

No sé pas si és un llibre d’història del vi i de la gastronomia amb apunts de receptari o un compendi de receptes amb pinzellades d’història, però el cert és que m’està agradant enormement el llibre que tinc aquest dies entre mans.

Es tracta de CVNIA, de l’enòleg i gastrònom Pere Sans, que des de la comarca de l’Anoia ens proposa un apropament a la cultura del vi i la cuina a la mediterrània aportant experiències personals completades amb cites de l’enòleg Ramon Pere de Novas o el folklorista Joan Amades, entre altres. Tampoc falten referències a la Roma i la Grècia clàssiques, alguna cita de Lluís Llach o frases contundents recollides de personatges de tota mena en l’encapçalament dels capítols.

Si em centro en els continguts no puc més que lloar les entrades sobre història del vi, les lliçons sobre vins tranquils rancis, dolços, escumosos, vermuts, i un llarg etcètera que posen a l’abast del lector un ampli ventall de coneixements explicats de forma senzilla i entenedora.

Sans completa la vessant històrica amb un gran nombre de receptes fetes amb vi, amb un abús considerable de receptes franceses, que l’autor justifica al final del llibre tot argumentant la seva passió mesurada per la cuina i els vins del país veí i la manca de tradició de vins de qualitat que ha tingut Catalunya fins fa ben pocs anys.

El que segur que hi trobaran serà qualsevol recepta feta amb vi que hi cerquin, des del clàssic pa amb vi i sucre fins les postres més elaborades, passant per plats de cullera contundents com l’escudella dels veremadors champenoise o la cabra empebrada a la brasa. Això sense oblidar menges amb peix i marisc, plats clàssics com les raitos o creacions originals com la sopa de vi, el camembert al vi o el cervelle de canut.

Tastalíquids pels infants

2010-11-15T23:36:00.002+01:00

Sortir de l’escola i passejar per les vinyes del voltant és un privilegi que tenen molts dels centres de comarques vitivinícoles com el Penedès. Ara bé, si aprofiten aquesta sort o no ja és una altra història.

Tot just avui ha caigut a les meves mans el projecte que duu a terme cada any l’escola Sant Domènec de la Ràpita per promoure el coneixement de la vinya i del tast entre els escolars, amb visites a la vinya, visites a cellers i fins i tot un concurs anomenat tastalíquids que pretén emular el de tastavins que han fet aquests dies a la població coincidint amb la Festa del Most.

Els alumnes d’Educació Infantil van tastar 3 líquids i els de Primària van fer 4 proves. En cada prova havien de distingir, utilitzant els sentits de la vista, el gust i l’olfacte, 3 líquids semblants. Els alumnes de Cicle Superior van ser els encarregats de conduir les proves i també ajudar als més petits.

A més han buscat la complicitat de familiars i amics per ajudar-los a explicar a l’alumnat com es poda o com es fan altres feines del món del vi i la vinya, fins i tot amb algun dels noms il•lustres de l’enologia catalana com el d’en Carles Playà, que s’ha sumat als de Josep Fontanals, Josep Mª Ruiz, Joan Josep Rubió, Josep Mateu, Andreu Casañas i Andrew Ashurst.

No cal dir que aquesta sí que és una bona manera d’educar els nostres fills en la cultura del vi, en el respecte i l’estimació a l’entorn i en la valorització d’aquells signes que identifiquen la cultura vitivinícola d’un territori.

NOTA: Imatge proporcionada per l'escola Sant Domènec i publicada amb el consentiment del centre

Com matar tres pardals d’un tret de forma elegant

2010-11-03T23:46:00.001+01:00

Freixenet va presentar ahir en roda de premsa l’estratègia de comunicació que seguirà per la propera campanya de Nadal després d’un any d’impàs amb la repetició de l’anunci de la Gemma Mengual i les seves companyes nedadores.

Certament la decisió a prendre aquest any no era fàcil. D’una banda perquè la crisi continua i fer grans dispendis en una estrella mediàtica no hauria estat políticament correcte, i de l’altra perquè sense estrella que es vesteix de bombolleta no hi ha notorietat de marca i la gent no recorda Freixenet.

La solució l’han sabut trobar fent la quadratura del cercle, tal i com va insistir una i altra vegada Pere Bonet, el director de Comunicació de Freixenet, durant la presentació de la campanya ahir al Macba de Barcelona.

De tota manera a mi, més que quadrar el cercle, el que em sembla que han aconseguit és matar de forma elegantíssima tres pardals d’un sol tret.

Amb aquesta operació acaba guanyant tothom. Freixenet continua tenint estrella mediàtica per brindar amb Carta Nevada; la cantant Shakira, que precisament acaba de treure nou disc, aconsegueix videoclip gratuït d’un dels seus temes i de pas una injecció publicitària important al mercat espanyol; i finalment la Fundació Pies Descalzos, que impulsa la cantant colombiana, rep mig milió d’euros, es dóna a conèixer a Espanya i obre possibles noves vies de finançament de particulars.

Certament un 10 per qui ho hagi planificat. Personalment crec que han reconduït l’errada estratègica de la repetició de l’anunci de l’any passat i a més han aconseguit que tothom tornem a estar parlant de Freixenet i de la seva campanya nadalenca.

Ara tan sols caldrà saber si a l’hora d’encaixar aquest trencaclosques les peces estaran prou polides com perquè no grinyolin els engranatges i la lectura final sigui igual d’elegant com ens l’han venut d’entrada.

Una bona proposta gastronòmica però sense vi català

2010-10-27T23:57:00.006+02:00

Un dels exercicis més recomanables que es pot fer en una gran ciutat és el d ela descoberta. Sobretot si et queden un parell d’hores mortes entre activitat i activitat sense res concret a fer i amb la necessitat de menjar alguna cosa per mantenir el tipus.

Reconec que aquest tipus de recerca a l’aventura és tot un repte i que en el 99% del cassos acaba resultant un simple tràmit per trobar algun lloc on omplir l’estómac.

Avui, però, tot passant per davant del Mercat de la Llibertat, al costat de la plaça de la Gal•la Placídia, he recordat en Santi Coll, l’estimat propietari del restaurant Marina Can Coll de Vilanova. Ell gairebé cada matí esmorzava al mercat i sovint em deia que als mercats sempre es menja bé. Dit i fet.

En entrar m’he trobat un llarguíssim taulell farcit dels més variats peixos per dispensar a la clientela, i al final de tot una petita barra amb capacitat per a una dotzena de comensals a tot estirar.

Parlo del Tast de Joan Noi o d’en John Boy com també l’anomenen. Allà tot és fàcil, tries el peix i te’l cuinen al moment. No calen més floritures. La veritat és que ho he comprovat avui mateix amb uns daus de tonyina més que excel•lents amb una vinagreta de nous per sobre.

L’única pega ha estat el vi. He escollit un bon Rueda, el K-naia 2009, però ha estat una llàstima que tan sols hagi pogut escollir entre aquest o un Albarinyo. M’expliquen que l’Albarinyo és gairebé obligat amb el peix i que com que el cuiner és de Lleó, tenen un Rueda. Seguint aquesta mateixa progressió, com que el restaurant està a Barcelona ara falta el vi català per arrodonir el cercle. Per cert, el cava, tot i que l’he vist únicament a la prestatgeria, m’ha semblat que si que era català.

El vi del Penedès és de segona divisió?

2010-10-26T23:57:00.008+02:00

Massa dies sense escriure i amb un cert neguit per posar-me de nou davant l’ordinador i poder reproduir l’essència d’una idea que em ronda fa dies pel cap i que manté la balança dels meus criteris amb lleugers moviments de decantació cap a un cantó o cap a l’altre.

És el vi del Penedès un vi de segona divisió? En el passat debat sobre la verema organitzat per l’Acadèmia Tastavins, en Jordi Cuyàs, (com recordaran l’aspirant a president de la Do Penedès per part del sector agrari i vist com si fos el mateix diable per part de la patronal) apuntava que els vins penedesencs estan jugant “a una categoria que no és la nostra” i afegia que ens els mercats internacionals “ens hauríem de medir amb França i Itàlia i no amb els països del Nou Món”.

Podem fer realment això? Tenim de veritat el convenciment que som iguals que italians o francesos? Jo no he sortit mai a vendre ni una ampolla de vi, però ho he vist fer en innombrables ocasions i ens delata el llenguatge no verbal que modifica el missatge que emetem de paraula, amb el gest, el to de veu i mil variables més que ens aporten més informació que la que ens donen els mots.

Sense donar exemples concrets voldria posar-me a la pell d’aquell comercial o fins i tot d’aquell bodeguer que surt amb la seva maleta a donar a conèixer els seus vins. Vins com tants d’altres en un mercat saturat d’aquests tants d’altres. Com explica que el seu vi és el millor del món? Què li diu al restaurador per convèncer-lo de que simplement li pari atenció? Davant d’ell han vingut 10 i darrera en passaran 10 més.

Segurament utilitzarà les millors paraules i les tècniques comercials més estudiades però en el fons, molt en el fons, sabrà que el seu vi és un de tants d’altres.

Això és el que passa al Penedès. Som del club dels “tants d’altres” i hem anat veient com passaven per davant nostre els Ruedas i els Albariños, en blancs o els Priorats, Montsants, Empordàs, etc, en negres. Per sort ens queden els rosats on, de moment, no he trobat ningú que ens superi.

I som d’aquest club perquè hi hem volgut ser-hi. Perquè hem deixat que les grans firmes de vi i cava fessin el seu camí (lícit, d’altra banda) mirant més per casa seva que pel conjunt de la comunitat. Perquè hem preferit els diners a la butxaca i ben guardats d’un raïm mal pagat, que l’aposta incerta d’una unió real de tot el sector agrari amb objectius clars i amb visions de rendibilitat a mig termini. Perquè hem volgut ser més papistes que el Papa elaborant tota mena de varietats que, a vegades han donat bons resultats, tampoc cal criminalitzar-les, però que han desdibuixat completament els signes identitaris de la terra. I finalment perquè hem combregat amb una burocràcia lenta i feixuga que durant anys ha estat incapaç d’anticipar-se o simplement de posar-se al nivell dels problemes i inquietuds reals d’agricultors, elaboradors i consumidors.

Per tot això, sí que crec que els vins del Penedès són vins de segona divisió. Perquè nosaltres ho hem volgut i perquè solament nosaltres podem fer que això canviï. Falta que ho vulguem de veritat.

Per a què serveix debatre sobre la verema?

2010-10-16T23:57:00.003+02:00

Fa unes quantes hores que paeixo el debat sobre la verema al Penedes, organitzat un any més per l’Acadèmia Tastavins del Penedes i encara no l’he digerit. Per ser sincera crec que no va servir de res. Tot i les bones intencions que posen cada any els organitzadors, va acabar com sempre: amb moltes paraules però cap concreció.

L’únic al•licient de l’edició d’enguany va ser la transmissió que Penedès Televisió va fer en directe de l’acte, tot i que el format televisiu va obligar a fer pauses de 15 minuts que arribaven quan més encès estava el diàleg. A més suposo que els espectadors que el van seguir se’l van prendre com qui mira un ple municipal, perquè ni la durada de les intervencions ni la realització que se’n va fer, convidaven a enganxar-se al televisor.

Pel que fa als ponents em sembla que comença a ser hora de fer un replantejament d’alguns dels convidats. Faltaven representants importants del sector i sobraven (a criteri personal) algunes de les persones convidades a la taula.

Però el més important és que si no hi ha algun tipus de voluntat de concreció no cal esmerçar esforços en fer un debat que any rere any repeteix gairebé els mateixos conceptes sense cap passa endavant. Preus de la matèria primera i comercialització van tornar a ser els dos gran eixos convertits en un cercle viciós sense que mai pugui haver un acostament.

Això si, el debat va deixar algunes frases bones per recordar. Per mi la millor, la d’Ignasi Sants, de l’Institut de Sant Isidre :

Ramon Francàs:
Molts elaboradors amaguen que són del Penedès quan surten a vendre

Mercè Rossell:
Crec en les subzones com la del Garraf o subzones per la DO Cava perquè cadascú defensi la seva tipicitat

Lluís Ràfols:
Mercat i consumidors internacionals no tenen cultura ni coneixement de les subdivisions.
En aquest barco hi anem tots, com en el Titànic, i si el barco s’enfonsa ens enfonsem tots.

Sadurní Olivé:
No hi ha cap viticultor que aspiri a viure amb 6 hectàrees. I amb 60 gairebé tampoc.

Joan Pascual:
Aquest any s’ha pagat el raïm a 30 pessetes, el mateix que l’any 84.

Jordi Cuyàs:
Cal un refundació de l’Incavi o no anirem bé.
Juguem al joc dels països subdesenvolupats amb el vistiplau de l’administració que li riu les gràcies al sector.
Dels ceps en pengen raïms, ampolles i turistes.

Oriol Guevara:
No pot ser que el germà gran de l’administració ens digui cada vegada el que hem de fer.
De les vinyes en pengen ampolles i a qui li agradi bé i a qui no també.
No ens podem beure tot el vi que elaborem, hauríem de beure 50 ampolles per persona i any.

Joan Peret
Amb deu collites com aquesta us asseguro que no quedaran pagesos al Penedès.

Francesc Olivella:
El futur del Penedès depèn del que sapiguem fer en l’àmbit de l’enoturisme.

Ricard Rafecas:
Les tres grans marques: Torres, Freixenet i Codorníu fan que el paraigües del Penedès no sigui possible.

Josep Marrugat:
Si el Penedès és de les grans marques no ens calen directors generals i parlem directament amb els senyors Torres, Freixenet i Codorníu.

Isabel Vidal:
Ja fa temps que parlem del que volem ser quan siguem grans i ara que ho som continuem igual. Potser cal un reset.

Ignasi Sants:
A dia d’avui hi ha plantacions de ceps que si s’haguessin arrencat i s’haguessin plantat de cereals serien més rentables.

Busco 40.000 degustacions perdudes del Cavatast

2010-10-13T23:53:00.002+02:00

Llegeixo astorada com les institucions pertinents fan les valoracions del Cavatast d’enguany tot afirmant que “s’ha plantat cara a la pluja” amb una xifra de degustacions de cava lleugerament superior a la del 2008, quan la fira es va celebrar també en format divendres, dissabte i diumenge.

Al web de Ràdio Vilafranca afirmen que enguany han estat 60.000 degustacions, citant el comunicat fet públic per l’organització.

Ja sé que és una feina entretinguda i no gens agraïda però davant les crítiques que ha tingut l’edició d’enguany per la no presència d’algunes prestigioses caves a la fira,val la pena fer un cop d’ull d’hemeroteca i veure com segons publicava el setmanari 7Dies el 6 d’octubre de 2008 (i tants d’altres aquelles mateixes dates) les xifres que donava l’organització eren de 43 expositors, 30.000 visitants i 100.000 degustacions.

Jo em vaig quedar justeta de matemàtiques però dels 100.000 del 2008 als 60.000 d’aquest any han perdut 40.000 degustacions. D’això n’hi diuen una xifra similar de degustacions?

El que sembla que sí s’ha mantingut ha estat el nombre d’expositors per bé que pel camí hagin quedat noms de caves històriques i de prestigi de la capital del cava.

Si voleu, la qüestió no deixa de ser una mera anècdota numèrica que cadascú pot interpretar al seu gust depenent del color polític de les ulleres que porti.

Jo com que d’ulleres no en porto, ni de sol, em puc permetre el luxe de considerar-ho un intent mediàtic per fer-nos creure que tot va com ha d’anar.... però tal i com ja apuntava en un post anterior, continuo pensant que alguna cosa passa, que la fira està patint un estancament i que caldria començar a pensar en noves propostes per involucrar tots aquells que per una raó o una altra han anat baixant del carro. Ara encara és una fira potent, agradable i exitosa i cal que continuï així.

Colet-Navazos, un escumós penedesenc amb aires de Xerès

2010-10-10T00:23:00.002+02:00

Em comenten que el penedesenc Sergi Colet, que fa alguns anys va decidir abandonar la DO Cava per emprendre la seva aventura de crear escumosos a partir de varietats no admeses per aquest consell regulador, està a punt de llançar al mercat una nova sorpresa en col•laboració amb l’equip Navazos.

Llegeixo a la revista digital Conmuchagula que Jesús Barquín, de Navazos, explica que la seva idea és la d’arribar a fer un escumós de Xerès caracteritzat per la mineralitat calcària, els llevats de flor i les notes oxidatives característiques dels vins d’aquesta zona. Es tractaria d’un escumós fet amb raïm Palomino però seguint les tècniques tradicionals del Penedès.

Les converses Navazos – Colet van iniciar-se a finals del 2006 i poc després començaven les experimentacions deixant pel camí un bon grapat de proves. De moment sembla que veuen lluny arribar a l’objectiu inicial però ja han sembrat les primeres llavors amb productes que estan a punt de sortir al mercat, si no ho han fet en aquests darrers dies.

Es tracta del Colet-Navazos 2007 Extra Brut, que ja ha rebut 94 punts Peñín a la Guía 2010-2011 i el Colet-Navazos Reserva 2006 Extra Brut.

Del primer se n’ha fet una edició limitada de 2.600 ampolles i unes quantes menys del segon.

Segons aporta Víctor Franco en els comentaris posteriors a aquest post, el Colet-Navazos Reserva 2006 Extra Brut "té un subtil joc amb el licor d'expedició versat en la criança biològica, es majoritàriament Chardonnay i es cria en rima durant 36 mesos" Del Colet-Navazos 2007 Extra Brut, ens explica que "es majoritàriament Xarel•lo, on ha jugat un paper més marcat en el licor d'expedició la criança oxidativa i només ha reposat en rima durant 24 mesos. Un estil més amarg i no tant profund, però sense deixar de presentar un estil propi"

El vi està adscrit a la D.O Penedes, com la resta dels que elabora en Sergi Colet i diuen que sortirà al preu d’uns 15 euros per ampolla. Caldrà veure on es pot aconseguir tenint en compte la tirada relativament curta d’ampolles i la distribució, que en el cas de Navazos és una exclusiva de Vilaviniteca per a Catalunya i Llevant.

Les etiquetes dels dos nous escumosos

Primera incursió al Cavatast

2010-10-09T00:25:00.000+02:00

Fa anys que tinc una cita obligada el dia de la inauguració del Cavatast perquè és el dia que millor es tasta i que més tranquil s’està. O potser hauria de dir s’estava. Quina gentada hi havia aquesta nit a la capital del Cava. A les 9 del vespre no es podia ni passar pel recinte del Cavatast. Serà l’amenaça de pluja per aquest cap de setmana o serà que la gent restringeix despeses i en comptes de fer llargs viatges ha aprofitat per quedar-se a casa i estalviar-se uns quants euros?

Pel que fa al tast, alguna descoberta interessant a Varias (antic Berral i Miró), a Sumarroca i a Castelo de Pedregosa (encara que el nom tingui delicte).

Ah! I com ja havíem anunciat, de comprar cava res de res. L’únic que he trobat han estat amics i coneguts que han llegit el bloc i que recolzen la meva proposta per aconseguir un punt de venda. Haurem de crear un grup al Facebook.

La televisió és un bon suport per promoure el vi?

2010-10-07T11:42:00.000+02:00

Tot conversant sobre el meu darrer post, aquesta nit/ matinada, cibernèticament, algú s’ha jugat amb mi una ampolla de Capçanes a que les vendes de Vins i Licors Grau pujaran de forma considerable després de la campanya televisiva que estan fent. No crec que hi hagi discussions perquè tant aquesta persona com jo pensem que les vendes hauran pujat, o si més no sabem que el nom de Grau haurà començat a cuallar entre un públic consumidor que potser fins ara no tenia ni idea que existia aquesta firma gironina.

A més han aconseguit que tothom parli de l’anunci i d’ells i han anat més enllà captant altres sectors de públic a través de les noves xarxes. Tenen perfil i pàgina a FB amb una actualització més que notable d’enllaços i tenen un canal a Youtube, actiu des del maig, on anuncien que penjaran l’anunci i el “making off”, tot i que de moment ens quedem amb les ganes.

Grau a banda, em permeto apuntar una reflexió sobre la importància de la promoció del vi a través dels suports audiovisuals tradicionals. Sabut és que la ràdio s’ha considerat sempre un mitjà poc útil per promoure el vi, tot i que hi ha hagut exemples exitosos com el de la llarga campanya de Faustino I, que es va fer en un conegut programa esportiu nacional de la Cadena Ser.

La televisió tampoc ha estat mai un suport adorat pels cellers. Segurament pel seu costos elevats, però estic segura que també per un rerefons que sortosament va desapareixent del pensament col•lectiu que associava vi anunciat per televisió a vi econòmic i de poca categoria.

Les campanyes de cava pel Nadal, cada vegada més elaborades i amb promoció de caves de més nivell, les campanyes de consum de vins catalans que realitza l’Incavi, les campanyes de Vinya Sol que ha realitzat Torres en algunes èpoques estiuenques o altres propostes que corren per les pantalles han fet que l’imaginari col•lectiu comenci a veure que no és tan estrany un anunci de vi a la televisió i que no necessariament televisió significa producte de qualitat justeta.

El que segurament caldria és sumar-hi més iniciatives com aquestes per anar fent més gran la bola, augmentar el consum de vi (sempre amb moderació) i mantenir els estàndards de la dieta mediterrània.

I ja sé que em falta parlar de crisi i que no estan les butxaques com per fer grans dispendis televisius... però si encara és el mitjà que arriba al gran públic i a la gran massa de possibles consumidors, perquè no fer un esforç?

Probablement arribem un xic tard perquè s’està començat a parlar ja de crisi del format publicitari a televisió davant l’atomització de l’oferta de programes i cadenes i de l’augment del consum, sobretot per part del públic jove, de reproduccions de programes via internet o d’eines diverses que permeten eliminar els continguts publicitaris.

De tota manera sempre és bo començar en algun punt i cal recordar que encara ara el gran públic som addictes televisius.

Consumidors i professionals del vi: sovint penso que estem a les antípodes

2010-10-04T13:33:00.001+02:00

Són ja diverses les converses entre professionals del vi en les que aquests dies m’he trobat comentaris sobre la campanya televisiva que ha engegat el gegant gironí Vins i Licors Grau, un negoci familiar que ha basat el seu petit imperi de venda de vins en una tasca molt curosa d’atenció al client, una pinya familiar que toca les principals tecles del negoci i una distribució important.

En cap d’aquestes converses he trobat ningú que em digui que li agrada l’anunci, en el que apareix la model i ex Miss Espanya Elisabeth Reyes de figura estrella. A mi tampoc m’agrada, però segur que si l’han fet és perquè ven. La despesa d’una campanya com aquesta, amb anuncis en “prime time” a Tv3 o Cuatro (que són on els he vist) suposo que ha d’estar més que valorada i estudiada.

És un exemple més de la llunyania que existeix entre consumidors i professionals del món del vi, entès en el sentit més ampli possible de la paraula. Sovint aquest darrer grup pensem en nosaltres, en el que ens agrada i en el que considerem bo o dolent... i creiem que tothom ha d’acabar tenint els mateixos criteris. Ja fa temps que m’he adonat del monumental error però encara no he trobat la manera d’entendre el gran consumidor.

Possiblement si el sector, els sumillers, els periodistes i un llarg etcètera dels que poden remenar les cireres hi reflexionés, aconseguiríem un major interès pels nostres productes. Vulgaritzats? No necessariament. Simplement adaptats a la realitat actual.

Podré comprar ampolles al Cavatast?

2010-10-03T23:55:00.004+02:00

Crec que he perdut el compte de les vegades que he visitat el Cavatast acompanyada d’alguns amics no residents a Sant Sadurní ni a la seva rodalia. Gairebé sempre que ho fet acaba apareixent la mateixa pregunta en un moment o un altre:

- Aquest cava està bé, tu! En puc comprar una ampolla?

I la resposta cada vegada ha estat la d’una negativa, així que els dos darrers anys he optat per no convidar-hi ningú i fer-hi un tomb sola tot tastant novetats i fent-la petar amb uns i altres.

Ja fa anys, parlant amb el director del Patronat de Turisme de Sant Sadurní, en Joan Capellades, em deia que la no venda de producte respon a la voluntat de mantenir una fira de degustació, a la de no interferir en el comerç local de venda de caves i a una qüestió de logística.

Botiga de la darrera Mostra
de Vins i Caves de Catalunya

Jo continuo pensant que és un error. A les 11 de la nit no hi ha cap comerç obert per comprar cava i si pensem que la gent recordarà aquell cava que ha tastat i es desplaçarà un altre dia a Sant Sadurní per comprar-lo a una botiga o directament a la cava, és que no ens adonem que estem perdent unes oportunitats de compra impulsiva importants. Entenc que hi hagi algú que temi fomentar el “botellón” al carrer però això se soluciona ràpidament venent producte a temperatura ambient.

No crec que sigui tan difícil si cada vegada són més les fires que opten per incloure una botiga. La més recent ha estat la de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya a Barcelona on s’han fet un bon tip de vendre.

A veure si aquest any, al Cavatast, puc comprar-ne! De moment les bases per als expositors especifiquen clarament que es tracta d’una fira de degustació però no diuen res de prohibir vendre producte directament. Ho provarem.

La Do Penedes estrena espai a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya

2010-10-01T12:07:00.000+02:00

La carpa serà present en alguns dels esdeveniments més importants del Penedès i el Garraf

Diumenge al vespre va tancar portes la trentena edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya després d’oferir al públic visitant 120.000 tastos. L’organització calcula que van passar pel Moll de la Fusta unes 200.000 persones i destaca especialment l’augment del 20% en el nombre de cellers presents enguany. La Denominació d’Origen Penedès va comptar enguany amb un espai destacat i diferenciat dins la fira per commemorar el seu cinquantè aniversari.

El Consell Regulador de la DO Penedès va aprofitar la Mostra de Vins i Caves de Barcelona per donar el tret de sortida del seu cinquantè aniversari i per fer-ho va escollir un espai vistós format per una àmplia carpa de color bordeus on hi van ubicar una espai destinat a informació, un altre amb columnes coronades per plantes aromàtiques o fruites les aromes de les quals es poden trobar al xarel•lo i un espai d’exposició que en aquest cas omplien algunes de les fotografies presentades al concurs organitzat pel Consell.

Durant la Mostra la DO va organitzar també diverses activitats per donar a conèixer les característiques dels vins penedesencs. Entre elles destaquen petites sessions de tast a peu dret en les que els sumillers Agustí Peris i Manel Pla van anar guiant els visitants per l’espai de la Do Penedès a una descoberta de diferents xarel•los. Dissabte al migdia es va fer també un tast de vins de la DO Penedès a la sala polivalent de la Mostra amb el guiatge de la periodista i sumiller Meritxell Falgueras i un ple total d’assistència.

La carpa instal•lada a Barcelona servirà durant tot aquest any per presentar els productes vinícoles penedesencs a diferents certàmens i fires de les nostres comarques o de zones properes a l’àmbit geogràfic de la DO Penedès.

Èxit de participació

L’organització de la Mostra ha fet públiques les xifres d’una edició que es resumeix en 120.000 tastos servits, un 20% més que durant la passada edició; 250 referències de vins i caves; 32 cellers representats de les dotze Denominacions d’Origen vinícoles de Catalunya i uns 200.000 visitants, una xifra similar a la de l’any passat.

De l’edició d’enguany en destaca també un ampli programa d’activitats que ha comptat amb la participació de més de 1.400 persones que han participat en les presentacions, tastos dirigits pels cellers i professionals del sector, concerts en el marc de “Música i Vi” i activitats de la Sala Polivalent.

Pel que fa als visitants, des de l’Incavi han destacat l’interès del públic més jove per conèixer els productes vinícoles i la gran presència de visitants dels creuers del port de Barcelona. Aquests darrers van fer-se notar especialment el dia de la Mercè quan la botiga de la Mostra va experimentar augments de vendes importants ja que molts creueristes van voler-se emportar a casa alguns dels vins tastats.

Entre les novetats d’aquest any s’ha d’esmentar també la nova campanya “De l’Origen al Plaer”, el 50è aniversari de la DO Penedès, el Celler de la Mostra i les diverses activitats realitzades a la sala polivalent.

La Mostra va ser inaugurada el passat dia 23 de setembre, pel secretari general del DAR, Xavier Castella, acompanyat del director general de l’Incavi, Oriol Guevara.

La 30 Mostra de Vins i Caves de Catalunya està organitzada pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció (DAR) mitjançant l’Incavi, amb el suport del sector vitivinícola català.

CONVERSES A L’ANTARA

2010-09-25T09:15:00.000+02:00

Article publicat al número 100 de la revista de l'Adeg coincidint amb el seu número 100.

Si això fos un conte començaria dient que hi havia una vegada, en una trobada informal, es van reunir enòlegs de diferents cellers catalans i cadascun d’ells va començar a fer volar la imaginació i va explicar en veu alta aquell projecte amb el que somiava, aquella idea que tenia al cap de feia temps o aquell anhel que no podia satisfer per les característiques de l’empresa on treballava o pel dia a dia de la seva feina. Mentre deixaven volar la imaginació algú va preguntar perquè no posaven fil a l’agulla per fer-ho realitat.

Però sortosament aquest no és cap relat infantil i va ser en aquell punt quan els projectes van començar a prendre cos i poc després va veure la llum 10 Sentits, un concepte difícil de definir i que enllaça més amb la voluntat, els somnis i l’experimentació que no pas amb el d’un projecte empresarial.

Els protagonistes de tota aquesta història són deu coneguts enòlegs catalans que treballen o provenen de diferents zones del país, alguns d’ells penedesencs. La majoria signen l’autoria de grans vins tot i que aquesta signatura no sempre apareix impresa i ara han volgut fer un pas més de creació conjunta i experimentar amb un projecte comú. Per fer-ho treballen des d’unes instal•lacions del Bages i reivindiquen l’anonimat per donar protagonisme als seus vins que són els que culminen la seva creació original i que cada any tindran un concepte totalment diferent.

Creació lliure i absoluta

Els 10 Sentits es va començar a crear a la primavera del 2009 a partir d’un ideari que els enòlegs han penjat al web www.10sentitst.cat a partir de conceptes com la creació lliure de tot tipus de productes sense estar subjectes a la voluntat del propietari del celler; el gaudi de la creació, sense pressió comercial; l’aprenentatge; la transmissió d’il•lusió i passió pel món del vi; la potenciació de la figura de l’enòleg com a veritable autor intel•lectual dels vins; l’impuls de les causes perdudes i de la investigació d’allò que no és pròpiament comercial; la renovació d’idees i l’evolució de consciències ancestrals; la suma de sinèrgies per catalitzar nous projectes; l’aportació d’experiència i finalment la reivindicació del terrer com a expressió de la cultura lligada a la terra.

D’aquest decàleg, aquest primer any han sorgit quatre vins de registre especial: un Trepat Blanc del Priorat, trobat entre altres varietats dins una mateixa vinya; una Carinyena Blanca de l’Empordà; un Sumoi Blanc, de vinyes velles procedents de Salomó, al Tarragonès i el mateix vi però amb tres mesos de roure americà. Per cercar les varietats han recorregut mig país buscant rareses i en algun cas han salvat in extremis les vinyes d’una arrencada gairebé segura.

No volen estar subjectes a normatives i per aquest motiu reivindiquen per exemple en nom de carinyena en comptes de samsó; es permeten el luxe de fer vinificacions més que especials i d’etiquetar o tapar el vi com millor creuen.

Els primers resultats els van presentar aquesta passada primavera i els venen únicament a través del seu web. La del 2009 serà doncs la primera i única anyada d’aquests vins, perquè l’equip insisteix en no perpetuar els seus projectes per tal de poder crear i innovar de forma constant. Una idea realment original en un món vitivinícola que, com tots els altres, no s’escapa de l’amenaça de la crisi econòmica i la necessitat de servilisme davant un mercat que tot sovint oblida o arracona petites pedres precioses.

Ara ens caldrà esperar quina és la nova sorpresa que ens tenen preparada. La tenen guardada al calaix mentre esperen poder cobrir les despeses generades aquesta primera anyada i començar a treballar en la propera.

Alguna cosa grinyolava al saló dels reserves i grans reserves del cava

2010-09-21T20:40:00.002+02:00

Festassa de regust estrany ahir a Barcelona amb la presentació dels nous caves Reserva i Gran Reserva. De públic n’hi va haver i molt i els 45 cellers representats van poder donar a conèixer el bo i millor de cada casa convertint la tarda en un reguitzell de tastos a quin més espectacular, demostrant una vegada més que el cava té recorregut i que els grans caves són vins d’una altíssima categoria malgrat que en els temps que corren s’estiguin convertint en productes per a públic elitista que realment sap el que vol i el que busca, cosa que econòmicament no suposa el millor panorama pels cavistes.

A l’acte, però, no va escapar a l’olfacte periodístic el rerefons del que podria ser un cert malestar del Consell Regulador que tot i patrocinar el saló no va enviar cap dels seus responsables al dinar previ a l’esdeveniment i únicament, segons fonts de l’organització, va acreditar dues representants de la seva agència de comunicació. De fet no va ser fins les 6 de la tarda que la Secretària i el president del Consell van presentar-se al saló sense que poguéssim descobrir el motiu de l’absència.

Em comentava un cavista, generalment molt ben informat, que els afanys de protagonisme han esquerdat el que podia haver estat en aquest acte una primera posada en escena de l’acord de tots dels dirigents del sector. Els que si que vam poder veure junts van ser la presidenta de Pimecava i el de l’Institut del Cava en una mateixa taula. I és que compartir fotografia no és compartir filosofia o objectius i molt menys acostar posicions, però per alguna cosa es comença.

Per cert, capítol a part mereixen algunes de les anècdotes de la tarda que deixen un 5 estrelles gran luxe com l’hotel Majèstic en una posició força compromesa. Des d’un saló no apte per a persones amb discapacitat física que va provocar que personal de l’hotel i algun cavista haguessin de baixar un dels assistents en cadira de rodes a pes pels esglaons que donaven a la sala, a una cristalleria més digna dels brindis d’un casament que d’un tast especialitzat dels millors caves del sector. Això sense comptar que algun cavista va beure amb copes gravades amb publicitat de la marca de xampany francès Ruinart, la mateixa que guarnia algunes escopidores del saló.

Caldrà esperar que la propera setmana a Madrid tot plegat vagi més rodat.

Nova verema al cor del Priorat

2010-09-19T23:53:00.005+02:00

Vint-i-cinquena verema a Raventós i Blanc

2010-09-18T23:50:00.000+02:00

Les instal•lacions de Raventós i Blanc han acollit ja vint-i-cinc veremes des que va obrir les seves portes l’any 1985 i per celebrar-ho dimecres van oferir una festa sopar per a gairebé dos cents convidats entre els que hi havia principalment restauradors, distribuïdors i responsables de botigues especialitzades de Barcelona i les rodalies.

Diversos assistents van poder premsar els primers
raïms de la temporada junt amb Josep Raventós

La verema va servir de fil conductor per una vetllada que es va iniciar amb una premsada de raïm per part dels assistents i la posterior degustació dels primers mostos de la temporada. En acabar i després de degustar un aperitiu al voltant del roure centenari del celler, els assistents van realitzar un breu recorregut per les instal•lacions fins una de les naus del celler on es va servir un sopar per a tots els convidats.

La benvinguda a l’acte la va donar el director general, Josep Raventós, que va destacar especialment el concepte de terroir dels caves i vins d’aquest celler, el valor del clima i del sòl, la tasca humana d’aquells que fan possible que el vi arribi als consumidors, des del treball a la vinya fins la venda al client final i la importància de les varietats autòctones que fan que el celler jugui “a primera divisió mundial per aquest concepte”.

Raventós va presentar l’Elisabet Raventós 2005, que sortirà en breu al mercat i el Manuel Raventós 2002 clos del Serral. Aquest cava que Raventós i Blanc va començar a elaborar l’any 91 va experimentar un gir l’anyada 2001 quan es va decidir que s’elaboraria únicament amb les millors parcel•les dels Clos del Serral, que són la del llac i la de la creueta del coll, amb xarel•los de més de 70 anys i característiques molt particulars.

És en aquest producte on ara es basen bona part dels esforços de promoció del celler, que té previst dur a terme diverses presentacions de l’anyada 2003 a tot l’estat espanyol al llarg dels propers mesos.

A la cloenda del sopar, el president del celler, Manuel Raventós va voler agrair als assistents la seva tasca per la promoció dels productes de la firma.

Tot i que encara no ha tancat el calendari, Raventós i Blanc no descarta dur a terme altres activitats al llarg d’aquest any que, de moment, han iniciat amb aquesta festa de la verema tot recordant les vint-i-cinc collites del celler i el fet que la família ja fa 518 anys que conrea les mateixes terres.

Torne-m'hi!

2010-09-18T23:43:00.000+02:00

Després d’unes quantes setmanes d’inactivitat deguda a unes necessitades vacances, torno a reprendre l’activitat d’aquest bloc d’informació i impressions vitivinícoles.

A aquells que em seguiu de tant en tant us demano disculpes per l’impàs. A la resta sols puc dir-vos “benvinguts, passeu, passeu!”.

A punt pel Vijazz

2010-07-02T16:30:00.000+02:00

Arriba el Caixa Penedès Vijazz i amb ell una expectativa al voltant del món del vi que penso que ha anat creixent força en els darrers anys. Potser es tracta d’una opinió molt personal però cada vegada hi ha més gent que parla del Vijazz, que el coneix i que es trasllada a Vilafranca per tastar vins igual com fem amb la Fira del Vi de Falset, la Mostra de Reus, el Cavatast , la de Barcelona o tantes d’altres.

Del Jazz no en puc parlar amb coneixement de causa perquè sóc d’aquelles oients poc avesades que tan sols poden dir: m’agrada o no m’agrada.

Sincerament vaig ser de les que vaig pensar que els entrebancs inicials entre els organitzadors farien trontollar la mostra o fins i tot l’enfonsarien, però m’alegra que els meus presagis fossin erronis i que a la fi Vilafranca estigui formi part de les ciutats referents a les mostres de vi catalanes i que els vins i caves penedesencs tinguin una bona plataforma de difusió.

El que s’ha fet fins ara ha estat molt bé. Fins i tot extraordinari diria jo en el cas del tast magistral d’en Josep Roca dilluns al Casal. A partir d’ara el cap de setmana també promet.

Un president de DO que parla clar

2010-06-15T13:47:00.000+02:00

Clar i català. Així m'agrada.! Que un president de Consell Regulador parli sense pèls a la llengua és d'agrair en els temps que corren en els que les bones maneres i el no bellugar-se per sortir bé a la foto estan a l'ordre del dia. Ara falta que tothom s'empapi el missatge. Olé Francesc!

(us reprodueixo el text de l'entrevista i foto apareguda al Punt la passada setmana realitzats per la Cati Morell)

FRANCESC PASCUAL PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DE LA DO PENEDÈS

«El potencial que tenim al Penedès és un privilegi però aquí cadascú va a la seva»

Té 38 anys. Va assumir la presidència del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Penedès en un moment en què el sector demanava un canvi. El pla estratègic que la DO ha posat en marxa és un primer intent per trobar l'espai que s'ajusta realment als vins del Penedès.

– Com ha funcionat de moment l'arrancada del pla estratègic?

– «L'any passat vam posar en marxa algunes propostes del pla. Vam fer el Concurs de la Marca, que també va servir per començar a completar una base de dades sobre les persones que poden estar interessades en la DO. Els guanyadors van quedar molt satisfets de l'estada enoturística al Penedès i això és una prova més que aquesta és una via que s'ha d'explotar. A més, hem dedicat molts esforços a la promoció i a fer pedagogia. I una de les coses que hem detectat és que els cellers i elaboradors tenien poca informació sobre el que es feia des del Consell Regulador, així que hem posat en marxa un newsletter.»

– Aquest any el Consell Regulador celebra el 50è aniversari...

– «Sí, aprofitarem aquesta data per canviar els precintes de les ampolles de la DO i col·locar la nova imatge i prepararem algun acte festiu que pugui donar resposta a tots els sectors que poden estar interessats en la DO Penedès.»

– Un dels objectius del pla estratègic, quan el van presentar, era reduir la producció per incrementar la qualitat del raïm, han respost els pagesos?

– «La producció de raïm no ha baixat en la magnitud que esperàvem. La pagesia percep bé la teoria, perquè el somni de qualsevol pagès és produir poc i que el raïm estigui ben valorat. Però el cert és que ha pujat la qualitat del raïm. Ara ens falta ser capaços de reflectir aquesta major qualitat en el preu del raïm. L'ampolla ja l'admet però ens falta fer-la repercutir en la matèria primera.»

– Una de les apostes que es va fer era aconseguir que els pagesos diferenciessin les explotacions de la DO Cava i la DO Penedès, s'ha aconseguit?

– «No. Falta informació i hi ha un problema molt important, que és la situació econòmica. Les explotacions agrícoles són deficitàries. La intenció del Consell Regulador és aconseguir que hi hagi un registre separat de vinyes i que el pagès sigui conscient que diferenciant el producte en el seu origen aconseguirem millors resultats tant per a la DO Cava com per a la DO Penedès.»

– Fins a quin punt són reals les queixes del pagès?

– «Les queixes dels pagesos no són reals, són realíssimes. Abans de l'arribada de la crisi, els pagesos ja feia cinc anys que estaven en crisi i ara és dramàtic.»

– Però, en canvi, continuen collint el raïm... si hi ha pèrdues per què no el deixen al cep?

– «La vinya és un tipus de cultiu que no es pot canviar cada any segons com hagi anat la temporada. El pagès fa una inversió a cinc o deu anys quan planta la vinya i, si no vols assumir pèrdues increïbles, al final has de collir el raïm encara que només sigui per fer front al cost de manteniment de la vinya... El cert, però, és que el consumidor està molt més informat i és molt més inquiet del que ens pensem. En el pla estratègic vaig quedar sorprès que la problemàtica dels preus ha arribat tant al consumidor com al distribuïdor i tots dos no veuen possible que pagant malament la matèria primera es pugui obtenir un bon producte. No pagar el raïm a un preu raonable ens dóna molt mala publicitat i és una situació que hem de mirar de canviar, estem en un cercle viciós i pervers i hem de mirar de sortir-ne.»

– Per què no hi ha manera que funcioni una taula de preus?

– «Si la taula de preus no funciona és perquè a alguna de les dues parts no l'interessa. Jo he anat a taules de preus i allà no se'n parla, dels preus. Al final, es regeix per la llei de l'oferta i la demanda.»

– Però, en canvi, la llei de l'oferta i la demanda està escanyant el sector...

– «Jo tinc l'esperança i tinc inputs que el mateix sector s'està adonant que ens fem la competència a dins de casa i que això va en detriment de tots. Jo crec que estipular un preu mínim ens aniria bé a les dues parts.»

– Vostè defensa que el Penedès ha d'apostar per l'enoturisme com una garantia per mantenir el sector vitivinícola.

– «El potencial que tenim al Penedès ens converteix en uns privilegiats: som a mitja hora de Barcelona, una ciutat que rep uns tres milions de visitants a l'any. No hi ha gaires regions vitícoles que tinguin aquest context. El problema és que aquí cadascú va a la seva. Jo crec que les accions enoturístiques s'han d'aglutinar. El Consorci de Promoció Turística ha de trobar la forma de comercialitzar paquets turístics, sigui creant una empresa publicoprivada o mitjançant qualsevol altra fórmula.»

– Perquè ara l'única cosa que es fa és fer fullets d'informació turística...

– «Ara és fa promoció, es dóna informació però, al final, és el turista el que s'ha de muntar la setmana o el cap de setmana de vacances o el dia de visita que fa al Penedès. Hauríem de tenir la capacitat de donar-ho fet, això.»

– En els últims mesos s'ha obert una polèmica sobre la marca turística que ha de vendre el Penedès fora de l'Estat espanyol. Hi ha qui defensa que la marca Costa Barcelona hauria d'incloure el Penedès, mentre que d'altres diuen que n'hi ha prou amb un eslògan que acompanyi la marca dient «Mar, modernisme i Penedès»...

– «Jo sóc un gran defensor que el Penedès vagi tan amunt com sigui possible, però en aquest cas portar el Penedès tan amunt ens està comportant problemes terribles amb el sector hoteler de la costa. No es tracta de vendre's per un plat de llenties, però tampoc no té cap sentit que el nostre sector turístic se senti incòmode amb la nostra posició. Hem d'anar de la mà del sector turístic i arribar a un acord que satisfaci totes les parts. Jo crec que el problema és en l'àmbit de la marca.»

– La marca aglutina les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Llobregat. Creu que s'hauria de revisar?

– «Jo crec que la realitat de la costa de Sitges o de Vilanova té més coincidències amb la costa del Baix Penedès que no amb la del Baix Llobregat. La revisió de l'àmbit d'actuació s'hauria de fer urgent.»

Nou sistema d'emmagatzematge de vi

2010-06-09T14:55:00.000+02:00

Cada vegada és més difícil disposar d’espais als habitatges per emmagatzemar vi amb uns condicions òptimes i suposo que per això van apareixent solucions imaginatives com aquesta que m’han enviat en un de tants correus de curiositats que circulen per la xarxa. Llàstima que no he pogut saber on està ubicada ni quina empresa la fa.

La solució fàcil no és, a no ser que et mengis el pis del veí de sota i econòmica segur que tampoc, però és ben curiosa i per això m'ha semblat divertit incloure-la al bloc.

2010-06-07T13:18:00.000+02:00

Escaltant!

(seguiment del procés vegatatiu del meu cep)

Vi de la casa aragonès al cor del Vendrell

2010-05-28T20:30:00.000+02:00

Aquest migdia he gaudit d'un bon dinar al restaurant Stil del Vendrell i bona relació qualitat preu (15 euros amb vi inclòs i Iva a part) .... però em sap greu que el vi de la casa sigui un Nuviana (Vino de la Tierra del Cinca) tenint bons vins al Baix Penedès o a Catalunya.

Consti que el vi era molt correcte i pertany a Codorníu... però no és el mateix.

Fa mal als ulls veure en una taula de terra de vins un vi de la terra del costat. Per molt correcte que aquest sigui.

Ens calen arguments per mostrar que el Penedès és important, però sou vosaltres els que ens els heu de mostrar

2010-05-27T10:14:00.001+02:00

“Ens calen arguments per mostrar que el Penedès és important, però sou vosaltres els que ens els heu de mostrar”. El sumiller Pitu Roca, del Celler de Roca, feia aquest advertiment el passat dijous als principals cellerers penedesecns reunits al castell de Sant Martí Sarroca per lliurar els primers passaports Qalidès, un reconeixement a la tasca de professionals destacats en la defensa de vi i territori

A l’acte no hi faltava cap dels que tallen el bacallà: des del Conseller Llena al president de la DO Penedès, passant pel director de l’Incavi i els propietaris o representants dels nous cellers que integren el grup Qalidès, una agrupació dedicada a reivindicar la qualitat dels vins penedesencs, la seva identitat i la petjada territorial de la zona i que uneix els cellers de més qualitat de la zona.

Cal promoció però també calen arguments de venda que diferenciïn els vins penedesencs de la resta dels seus competidors, cal que la gent del Penedès s’ho cregui d’una forma decidida i que grups com els de Qalidès puguin comptar amb vint o 30 cellers de la mateixa talla de qualitat que els que ara en formen part.

Cal, en definitiva, una empenta que ens tregui els vicis adquirits de la sobreproducció i els quilos del cap i que ens meni a rendiments ajustats i a la promoció real i efectiva de varietats autòctones, tot i que jo no rebutjaré mai un bon vi fet al Penedès amb varietats foranes. I remarco els termes “bon vi” com a centres de l’argument perquè són cabdals. Qualitat, qualitat i qualitat... o res.

Qalidès uneix aquests conceptes i els ha sabut donar forma amb petites pinzellades que deixen petjada però que acaben sent un petit gra de sorra dins una platja. Calen més iniciatives com la seva, que sempre ha lligat vins, paisatge i territori fins i tot convidant els millors cuiners de la zona a acompanyar les seves presentacions amb creacions originals i de la terra.

Per cert, en aquesta primera edició els passaports se’ls van endur el conseller d’Agricultura i Acció Rural, Joaquim Llena, la cuinera Carme Ruscalleda, el sumiller Josep Roca, l’actor Toni Albà, el cavista Pere Guilera, l’artista Maria Teresa Baltasar, el periodista Ramon Francàs, la fundació Mas Albornà i l’esportista Laia Sanz.

El grup de cellers l’integren Albet i Noya, Augustus Fòrum, Can Feixes, Can Ràfols dels Caus, Jean Leon, Finques Torres, Jané Ventura, Mas Comtal i Gramona. Personalment crec que hi faltarien un parell o tres de cellers més (se m’acudeixen d’entrada Heretat Mont-Rubí, Parés Baltà o Naveran) que podrien ser-hi, però el que és cert és que els que hi són, en fan mèrits sobrats.

El vi als resturants a debat

2010-05-19T15:05:00.002+02:00

Hi ha cartes de restaurants que són un veritable desert vitivinícola, d’altres que fan pena, algunes entren dins la correcció i permeten albirar esperances d’un futur millor. I finalment algunes poques són superlatives.

Continuo pensant que les cartes dels restaurants catalans no haurien de tenir vins que no fossin de la zona, és a dir de Catalunya, de la mateixa manera que totes les vegades que he anat a la Ribera del Duero o a la Rioja, per posar tan sols dos exemples, ni se m’ha acudit demanar un vi que no fos de la seva zona. D’altra banda tampoc no en tenien.

Aquesta és una llarga guerra que em fa l’efecte que a Catalunya no es guanyarà mai del tot però que comença a tenir algunes batalles guanyades pel sector dels vins propis.

Cada vegada el vi és més un signe d’identificació social i cada vegada són més els establiments que miren de tenir cartes de vins correctes perquè cada dia tenen clients més exigents.

I més encara que ho hauríem de ser.

Crec que he explicat en alguna ocasió l’anècdota d’un restaurant de la zona del Penedès amb una carta correcta que tenia vi de la casa de Navarra. A la primera vegada vaig demanar que em posessin un Penedès de la carta i el vaig pagar a part. La segona vegada vaig fer el mateix. A la tercera vegada ja tenien un molt correcte Covides de vi de la casa.

Casualitat o insistència? Estic segura que la meva tossuderia no va fer modificar el vi de la casa a un restaurant però si això mateix ho vam fer uns quants clients, potser els va fer reflexionar.

En realitat el tema del vi als restaurants dóna per una llarga conversa que podria durar hores. Tant és així que a proposta de Xavi Nolla, de la firma Cultura de Vi, vam pensar que seria interessant dedicar un dels espais que fem a Canal Blau TV i Maricel TV de Vilanova i Sitges.

El programa s’emet avui dimecres però el podeu seguir també online en diferit per http://www.tdtgarraf.com/.

Tot fent conversa comptem amb la presència de Jordi Carda, del restaurant Cal Blay Vinticinc, de Sant Sadurní d’Anoia; Jordi Trillas, dels restaurant Negrefum, de Vilanova i Jose Gallego, del restaurant el Marejol, també de Vilanova. Tots tres amb premis al concurs Cartaví.

L'art de colar duros a quatre peles

2010-05-18T16:35:00.000+02:00

Ja podem anar cantant les bondats i la qualitat del cava i reivindicant la seva tradició.. que amb assumptes com aquests. Reprodueixo aquí el comunicat que acaba de difondre Unió de Pagesos avui dimarts al migdia.

Unió de Pagesos ha presentat denúncia per publicitat enganyosa d’un vi d’agulla que es ven com a cava a Lidl

Unió de Pagesos de Catalunya convoca per demà a les 11 h una acció davant el centre comercial Lidl a Vilafranca del Penedès per fer pública una denúncia presentada per publicitat enganyosa contra aquest centre per anunciar la venda d’un vi d’agulla elaborat a Alemanya com si fos cava. En la publicitat del centre apareix, en l’etiqueta frontal de l’ampolla “Vino frizzante”, i en la contraetiqueta “Vino de aguja obtenido en Alemania a partir de uvas cosechadas en Italia”, mentre al tiquet de venda el producte apareix com “Allini cava Sanglio”, i al fulletó publicitari de l’establiment “Sangiovese cava rosado seco”.

El sindicat ja ha informat d’aquesta promoció presumptament fraudulenta al Consell regulador del Cava i ha presentat denúncia a l’Agència Catalana de Consum, perquè iniciï les actuacions necessàries amb la finalitat d’aclarir els fets denunciats.

Unió de Pagesos considera que aquests fets suposen la vulneració de l’article 8 de la Llei 3/1993, de 5 de març, de l’estatut del consumidor quan a la veracitat de la informació, motiu pel qual demana que s’apliqui el previst quan a infraccions i sancions sobre frau i engany, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris.

En l’acte de demà a l’entrada del centre de Vilafranca del Penedès, que s’emmarca dintre de la campanya de preus justos al camp i a la ciutat que fa el sindicat, està previst repartir fulletons informatius sobre la venda del vi d’agulla. A l’acció hi assistiran el responsable de sectors vegetals de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos, Josep Carles Vicente; el responsable nacional del sector de la vinya i el vi de la Unió de Pagesos, Joan Santó, i el coordinador comarcal de l’Alt Penedès del sindicat, Josep-Joan Saumell.

De nou amb les pluges, el míldiu

2010-05-17T00:49:00.001+02:00

9 de maig de 2010

El meu cep (en el moment de prendre la imatge estava ben xop) de moment no té míldiu tot i que em temo que si les pluges continuen a aquest ritme en parlarem força. Al Penedès, aquesta mateixa setmana ja s’han detectat les primeres taques, concretament a Sant Sadurní i a la zona d’Espiells, segons el Servei de Protecció dels Vegetals que ho ha anunciat al seu contestador automàtic aquest passat divendres.

Per cert que aquells que les han detectades tindran, com és habitual, un premi del DAR i per qui en vulgui buscar més, encara queden 70 euros per repartir al que en trobi fora d’aquestes zones.

Curiós això de la caça i captura de les taques de míldiu però efectiu, sens dubte. Ara deu arribar l’agost dels venedors de fitosanitaris i els maldecaps pels agricultors.

Mi cepa (en el momento de tomar la imagen estaba empapada) por el momento no tiene míldiu aun cuando me temo que si las lluvias continúan a este ritmo hablaremos mucho. En el Penedès, esta misma semana ya se han detectado las primeras manchas, concretamente en Sant Sadurní y en la zona de Espiells, según el Servicio de Protección de los Vegetales que lo ha anunciado a su contestador automático este pasado viernes. Por cierto, que aquellos que las han detectado tendrán, como es habitual, un premio del DAR y para quien quiera buscar más, todavía quedan 70 euros por repartir al que encuentre alguna fuera de esas zonas. Curioso esto de la caza y captura de las manchas de míldiu pero efectivo, sin duda. Ahora debe llegar el agosto de los vendedores de fitosanitarios y los quebraderos de cabeza de los agricultores

Examen de cavas en el New York Times

2010-05-11T15:57:00.007+02:00

Repasando algunas entradas sobre cava he encontrado éste artículo publicado ayer lunes por el crítico Eric Asimov en el New York Times. Compara el Gramona III Lustros con los mejores champagnes y deja los grandes cavas a muy buena altura.

Me he permitido hacer la traducción del artículo para que sea de más fácil comprensión pese a que mi inglés no es superlativo. Pido disculpas adelantadas ante cualquier error involuntario.

El artículo original se puede consultar en la página web del New York Times.

(Texto de Eric Asimov. Imágenes de Tony Cenícola)

Hace años era un bebedor asiduo de cava. Era inevitable; el cava era el más barato de los espumosos. Nuestras fiestas estudiantiles y celebraciones parecían incompletas sin numerosas botellas de Freixenet Cordon Negro Brut dispersas por la habitación, reflejos de la danzante luz de las velas absorbida por el acabado negro mate de las botellas.

A pesar de estos buenos recuerdos, nunca he sido el mayor fan del cava. Mientras que en repetidas ocasiones lo he visto citado como un valor excelente, los precios bajísimos nunca justificaron la ausencia de placer que experimentaba. Servido frío, pensaba, era simplemente frío y burbujeante, con poco entusiasmo y energía. Parecía carecer de la chispeante alegría del Prosecco, o la intriga de los diferentes Crémants, los espumosos de Francia, al margen del Champán. En la jerarquía de los vinos espumosos, yo tenía el cava a la altura de los Sekts de Alemania. Su encanto se me escapó también durante mucho tiempo.

Todo lo que necesitaba, sin embargo, era un momento trascendente. Llegó en una reciente cata de vino, con un sorbo de un cava de cosecha; concretamente el Gramona III Lustros de 2001. Su elegancia, cremosidad, aromas a frutos secos, con reminiscencias de los Champagne de crianza, demostró no sólo que el cava tiene mucho más potencial de lo que se le reconoce, sino también que mi experiencia con el buen cava hecho cuidadosamente ha sido muy deficiente. Oh, ¿mencioné que el Gramona cuesta 60 dólares la botella? Tal vez no sea tan barato, aunque sigue teniendo posiblemente, una buena relación calidad-precio.

En nuestra degustación, catamos 20 cavas y el III Lustros era con mucho la botella más cara que abrimos. El siguiente más caro fue, en cambio, uno de apenas 27 dólares, mientras que 10 de las botellas costaban menos de 20 dólares.. Sin embargo, encontramos unos cuantos que superaron mis expectativas.

Para la cata, Florence Fabricant y yo nos unimos a Kerin Auth, propietario de Tinto Fino, una tienda especializada en vinos españoles del East Village, y mi amigo Rafael Mateo, propietario de Pata Negra, un bar de jamón y tapas, también del East Village.

Realmente ahora me siento capaz de encontrar algunas botellas satisfactorias, así como un cava asombroso, no puedo decir que fui persuadido completamente.

Demasiadas botellas carecían de sensación de energía y vivacidad. Los que más me gustaron, a excepción de nuestros excelentes dos primeros, eran simples y directos. Los buenos eran refrescantes, pero sin la simplicidad que puede desgastar un sabor vivo.

El problema que se hizo evidente, era que algunas de las botellas no parecían frescas. Kerin y Mateo, que han pasado mucho tiempo en España, pensaban que la calidad del cava enviado a los Estados Unidos tiende a ser mucho más baja que la que están acostumbrados a beber en España.

"No estar en España afecta realmente cómo los sentimos", dijo Mateo. "No es el mismo producto que se toma en España". Esto en parte podría ser el resultado del contexto, del hecho que el maravilloso y barato tinto que bebiste en una romántica trattoria de aquella colina en Umbria, nunca sabe igual que en la mesa de una cocina en Larchmont. Pero también puede ser debido a un manejo descuidado durante y después de la expedición, igual que la cerveza importada que a menudo carece de la frescura que usted encontraría más cerca de su origen. Los mayores productores de cava envían millones de botellas cada año; no es fácil saber cuánto tiempo ha estado en las estanterías, sobre todo en las grandes operaciones de los supermercados.

En esa escala de producción, es sorprendente conocer que el cava puede hacerse utilizando el método tradicional para vinos espumosos, con la segunda fermentación en la botella y no en grandes tanques, como ocurre con algunos vinos espumosos producidos en serie.

Esto nos lleva a la inevitable comparación con el champán, que en la mayoría de los casos es injusto. Por un lado, las uvas principales del cava - parellada, macabeo y la mejor amiga del guión, la xarel•lo - son completamente diferentes de la pinot noir, la chardonnay y la pinot meunier utilizadas en la Champagne, aunque una cantidad creciente de chardonnay está abriéndose camino en el cava.

Dicho esto, no podemos dejar de pensar en el champán cuando probamos el III Lustros. Tenía lo que Florence definió como calidad abizcochado, muy apreciada en los más viejos champagnes, y planteó la pregunta de cuán viejo pede ser una cava. De hecho, la única otra botella en nuestro Top 10 que se aproximó al III Lustros fue el Llopart Leopardi Gran Reserva 2002, nuestra botella número 9, de la que también pensamos que era elegante, pero que parecía más fresca y sencilla que el Gramona. Costaba 26 dólares.

También escogimos el básico Gramona Gran Cuvée a 16 dólares la botella. Como su hermano más caro, también tenía ricos tostados. Pero carecía de la profundidad y los matices del III Lustros.

Nuestra botella número 2, el Naveran Dama 2006, resultó un cava delicioso, refrescante y excitante sin complejos. Lo considero como un buen valor en 23 dólares. Nuestro mejor calidad-precio fue el Vilarnau Brut de 16 dólares, de González Byass, una botella nonvintage incomparable en su luz, su espuma brillante. De hecho, fue lo que Mateo llamó un “vino feliz”.

Aunque la mayoría de las personas utilizan habitualmente "cava" de forma genérica para referirse a vinos espumosos españoles, el término spumante pude referirse más a los italianos, el nombre es de hecho una denominación oficial. Excepcionalmente, sin embargo, nos llega sin indicación geográfica. Por ley, se puede producir en casi toda España, aunque a efectos prácticos en su mayor parte proviene de la región catalana del Penedès, al oeste de Barcelona.

Otros tres económicos cavas destacaron por sus agradables y refrescantes cualidades incluyeron L'Hereu Brut Reserva 2006, de Raventós i Blanc; el Castellroig Brut i el Vega Barcelona Brut Reserva, de 15 i 17 dólares respectivamente. Entre losque no pasaron nuestra criba estaba mi viejo amigo Freixenet Cordón Negro, que parecía una aburrida comparación con nuestros favoritos.

Mientras, la inconsistencia sigue siendo un problema para el cava, las botellas baratas que nos gustaban son ideales para las largas fiestas de verano y los brunches (combinación de desayuno y almuerzo), por si mismas o como ingredientes de punzantes sangrías. Estos es mejor servirlos fríos.

En Cuanto a mí, me siento como si me hubieran abierto los ojos. Ahora soy más consciente de los potenciales placeres del cava y puedo disfrutar más sentándome algún día no lejano junto a una botella de III Lustros. Pensando en ello, creo que debería reexaminar también los sekt.

Eric Asimov

New York Times

M’esperava més

2010-05-09T23:50:00.003+02:00

Fa poc més d’una setmana, a la presentació que vaig fer a Barcelona de la Guia de Vins de Catalunya, deia que un dels al•licients de les guies és el d’incentivar el consumidor a tastar aquells productes que s’han valorat de forma especialment positiva, tot i que també advertia que això implica una necessària comparativa entre el producte que tasta el particular a casa seva i el que han tastat els professionals per valorar la guia.

Avui mateix he pogut comprovar-ho en pròpia persona i afegir el pes de l’anyada en la valoració dels productes.

Ha estat amb el cava Rexach Baqués Gran Carta Brut que he tastat a l’estand que el celler ha tingut tot el cap de setmana a la Fira de Guardiola de Font-rubí.

M’esperava el millor cava de Catalunya i m’he trobat amb un cava bo però no espectacular. Suposo que se m’ha notat a la cara perquè qui m’ha atès s’ha afanyat a dir-me que potser no estava bé del tot perquè havia estat desgorjat fa un mes. Certament i un cop passada l’acidesa inicial el cava traspuava interessants aromes a fruits secs i una sensació cremosa al paladar que de sobte es veia interrompuda per una invasió secant que s’emportava tota la saliva de les papil•les.

En definitiva ha estat una petita decepció per la que no he sabut trobar culpable. De fet tampoc no ho he pretès.

La guia fa el seu paper tastant una anyada que no era la que jo he provat avui i oferint la valoració d’uns experts que podem compartir o no. El celler treu al mercat l’anyada que té i és lògic que es beneficiï del renom per la puntuació obtinguda, tot i que si el cava no està en el seu moment òptim de consum potser seria bo deixar-lo reposar una mica més a l’ampolla. El principal problema, però, el veig en el consumidor que, potser mogut per la mateixa curiositat que la meva, pot arribar a rebutjar els consells de la guia o a no valorar adequadament un vi tranquil o un cava sense tenir en compte molts d’aquests condicionants i penalitzant injustament a una o altra part.

Hace poco más de una semana, durante la presentación que hice en Barcelona de la Guía de Vinos de Cataluña, decía que uno de los alicientes de las guías es el de incentivar el consumidor a probar aquellos productos que se han valorado de forma especialmente positiva, pese a que también advertía que ello implica una necesaria comparativa entre el producto que prueba el particular en su casa y el que han probado los profesionales al hacer la valoraciones de la guía.
Hoy mismo he podido comprobarlo en propia persona y añadir el peso de la añada en la valoración de los productos.
Ha sido con el cava Rexach Baqués Gran Carta Brut que he probado en el estand que la bodega ha tenido todo el fin de semana a la Feria de Guardiola de Font-rubí. Me esperaba el mejor cava de Cataluña y me he encontrado con un cava bueno pero no espectacular. Supongo que se me ha notado a la cara porque quien me ha atendido se ha aprestado a decirme que quizás no estaba bien del todo porque se había hecho el degüelle hace un mes. Ciertamente y una vez superada la acidez inicial, el cava ofrecía interesantes aromas a frutos secos y una sensación cremosa en el paladar que de pronto se veía interrumpida por una invasión secante que arrastraba toda la saliva de las papilas.
En definitiva ha sido una pequeña decepción para la que no he sabido encontrar culpable. De hecho tampoco lo he pretendido.
La guía hace su papel probando una añada que no era la que yo he probado hoy y ofreciendo la valoración de unos expertos que podemos compartir o no. La bodega saca al mercado la añada que tiene y es lógico que se beneficie del renombre por la puntuación obtenida, aunque si el cava no está en su momento óptimo de consumo quizás sería bueno dejarlo reposar algo más en la botella.
El principal problema lo veo en el consumidor que, quizás movido por la misma curiosidad que la mía, puede llegar a rechazar los consejos de la guía o a no valorar adecuadamente un vino tranquilo o un cava sin tener en cuenta muchos de estos condicionantes y penalizar injustamente a una u otra parte.

Lleuger augment del consum?

2010-05-06T00:56:00.001+02:00

Sembla gairebé mentida que una notícia com aquesta ens pugui alegrar els primers mesos de l’any. Malgrat que l’augment del consum de vi no és espectacular, qualsevol augment de consum de vi de qualitat és bo. Molt bo.

Font: Europa Press

El consum de vi en les llars espanyoles va augmentar un 1,4% en els dos primers mesos de 2010, fins a un total de 69,2 milions de litres, gràcies als increments del 9,6% registrat pels vins tranquils amb Denominació d'Origen (DO) i del 11,8% d’escumosos i caves amb DO, segons dades de l'Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OEMV). En termes de valor, les vendes en el canal alimentació van augmentar lleugerament (+0,9%), fins a 160,1 milions d'euros. Els preus mitjos van caure en aquest període un 0,5% i es van situar en 2,31 euros per litre.

Enfront l’evolució dels vins amb denominació d'origen, el vi de taula sense DO va registrar un descens 4,2% en volum i del 6,6% en valor.

L'Observatori va destacar que es tracta d'un "bon començament d'any" per al consum de vi en el canal alimentació, amb un comportament positiu dels vins amb DO, mentre que "es produeix una evolució negativa en els vins sense denominació, que perden pes en el total".

Cap a Tòquio hi falta gent... a veure si els fem consumir més cava

2010-05-06T00:25:00.001+02:00

Primer a Israel i ara al Japó. Les autoritats del món del cava ens tenen acostumats a notícies sobre les modes de consum a països ben diversos i a la quantitat creixent de mercats que adopten el cava coma beguda de moda.

Em consta que al mercat israelià ha estat així perquè em comentava un bon amic cavista que quan hi vas et trobes xampanyeries com les que teníem aquí als anys 80 a cada cantonada.

Al Japó no hi he estat. Les dades oficials afirmen que l’any passat es van vendre en aquets país gairebé 5 milions d'ampolles situant-se en el 5è lloc del rànquing dels països consumidors de cava i que els agrada especialment el Brut i el Brut Nature, tot i que també s’estan aficionant al rosat.

Deu ser veritat si tenim en compte el desembarcament que la Confraria del Cava farà aquesta propera setmana al regne de les càmeres fotogràfiques i la tecnologia. Anar al Japó no és precisament un viatge de plaer a la cantonada de casa i els confrares hi deuen haver vist oportunitats perquè han plantejat un més que atapeït programa d’activitats a fer de l’11 al 19 de maig amb sessions de tast, xerrades i presentacions a alguns del millors hotes del país.

I per acompanyar-los s’han buscat dos noms de pes: Ferran Adrià i Carme Ruscalleda, que han donat el seu suport a aquesta iniciativa a través d’un vídeo testimonial que serà emès en els diferents showrooms. De fet la Carme Ruscalleda farà quelcom més que això perquè sembla que acompanyarà la delegació penedesenca en un àpat al Sant Pau de Tòquio el proper dia 15.

Pero què seria una delegació de la Confraria sense investidura, plomes, capes i espasa? Suposo que llegiran el jurament de fidelitat al cava en anglès perquè sinó ja em diran com s’ho farà el prestigiós arquitecte japonès Toyo Ito per jurar com a Confrare d’Honor del Cava. L’any passat amb en Pau Gasol ho van tenir fàcil, idiomàticament parlant, a Los Àngeles però ara el procés d’internacionalització els obligarà, suposo, a adaptar una mica el protocol, cosa que faran sense cap tipus de problema coneixent el tarannà dels confrares i dels seus directius.

A la festa s’investiran també 22 nous Confrares de Mèrit, entre ells l’ambaixador d’Espanya al Japó, Miguel Ángel Carriedo.

Ja té raïm

2010-05-04T16:40:00.000+02:00

1 de maig de 2010

Més sàvia i més vida setmana rere setmana

2010-05-02T10:45:00.000+02:00

21 d'abril de 2010

26 d'abril de 2010

Una setmana després ....

2010-04-11T23:58:00.001+02:00

És genial observar com va creixent setmana rere setmana!

Sales òrfenes d’antics tresors

2010-04-08T23:52:00.004+02:00

2.500 quilos de biga de fusta repartits en 9 metres i mig han sortit aquest matí per un forat de la façana del Vinseum en una operació a la que no li han faltat vianants estranyats per l’enrenou, curiosos congregats expressament per veure l’operació, càmeres i per descomptat el personal del Vinseum que ha pogut seguir un procés físic (el de treure la biga) que simbolitza la deconstrucció d’un espai per crear-ne un de nou.

Amb la sortida de la gran peça de fusta les sales de l’antic museu han quedat òrfenes completament dels seus antics tresors, habitants silenciosos de la història d’aquest espai que ara vol renéixer adaptat a les circumstàncies actuals i a l’entorn de museus també dedicats a la vinya i al vi que, amb molt menys fons, aconsegueixen molta més anomenada i visites.

El procés no serà fàcil i em consta que la lluita, sobretot per aconseguir els fons necessaris per tirar endavant el projecte i pel dia a dia de l’entitat està sent molt dura però no em queda cap dubte que s’aconseguirà. Primer per la vàlua del capital humà que tira endavant el projecte, des de la plantilla del museu fins als seus directius i segon perquè ni el Penedès ni Vilafranca es poden permetre prescindir d’un museu dedicat al vi. En aquest cas a les cultures del vi de Catalunya.

Ara que totes les peces són fora i descansen ja a Cal Berger a l’espera d’una restauració a fons, arriba el moment “pic i pala” perquè el nou Vinseum sigui una realitat a principis de l’any vinent tal i com apunten les previsions. Em fa l’efecte que l’espera es farà llarga.

Fotografies: Vinseum

La gran premsa del Vinseum sortirà per la porta gran

2010-04-06T22:00:00.002+02:00

Com els toreros després d’una tarda sublim la gran premsa del Museu del Vi de Vilafranca, ara conegut com el Vinseum, sortirà aquest dijous per la porta gran de l’edifici. O el que és el mateix, per la façana principal de l’immoble, perquè de fet de porta gran ni en té ni n’ha tingut mai cap que fos de mides extraordinàries o reservada per a les grans ocasions.

El desmuntatge de la premsa i la seva sortida de l’edifici aquesta setmana forma part de la darrera de les operacions d’evacuació de les col•leccions: la de les premses de vi.

Les peces de la col•lecció, segons que han explicat avui mateix des del Vinseum, l’han estat desmuntant des del mes de febrer i l’han estat traslladant i remuntant als nous magatzems de Cal Berger.

Aquest dijous 8 d’abril, a partir de les 8h del matí, tindrà lloc l’inici de l’operació més costosa, l’extracció de la biga de fusta de la premsa de lliura, la més emblemàtica del fons vitivinícola. Les grans dimensions de la biga de fusta (9,5 metres de longitud, 2.500 kg de pes aprox.) obliguen a recuperar el camí per on va entrar a principis dels anys quaranta. Quasi setanta anys més tard, la biga traçarà una línia recta fins a trobar l’interior de la façana del Palau i haurà d’escolar-se pel forat que s’ha hagut de fer a mida perquè pugui sortir a la plaça Jaume I, i ser recollida per la grua d’un camió de gran tonatge que la transportarà al magatzem de Cal Berger.

El divendres 9 d’abril l’operació d’evacuació de premses es preveu que conclogui amb l’extracció dels grans plats de premsa de pedra, cadascun amb un pes aproximat entre els 3.000 i els 4.500 kg.

Fotografies: Vinseum